Internet va nàixer en entorns universitaris i científics, i durant uns anys la seva expansió es va centrar en aquest àmbit. La creació de la web el 1990, però, va canviar aquesta situació.

El primer signe es va produir en l’àmbit dels navegadors. L’èxit inicial de les connexions a la web, propiciada, entre d’altres pel navegador Mosaic, va fer que el 1994 Marc Andreseen, emparat per una empresa de capital-risc, deixés el centre acadèmic NCSA (National Centre for Supercomputing Applications) on s’havia desenvolupat aquest navegador, i fundés Netscape.  Netscape va crear i popularitzar el navegador comercial Netscape Navigator. L’agost de 1995 Netscape va fer una sortida a borsa fulgurant. La companyia va arribar a valer 2.900 milions de dòlars en aquests primers temps. Els èxits de Netscape van mostrar que Internet podia ser suport d’escenaris econòmics molt importants i van provocar l’entrada al sector de Microsoft, amb Internet Explorer.

Durant la segona part de la  dècada de 1990, Internet es va expandir amb molta força i van sorgir serveis i empreses que hi tindrien una presència molt significativa. L’èxit de Netscape i aquesta rapidesa d’expansió va fer que les empreses de capital-risc invertissin en d’altres empreses tecnològiques d’Internet, amb expectatives econòmiques exagerades, provocant una bombolla econòmica que va esclatar en la crisi de les punt.com al tombar el mil·lenni. Moltes empreses van fer fallida, però algunes empreses nascudes en aquesta època, després de superar la crisi econòmica, han assolit dimensions gegantines i esdevingut líders del nou ordre econòmic mundial. En veurem tot seguit alguns exemples.

Portals de continguts: Yahoo!

L’èxit de la web va fer que sorgissin molts serveis a Internet, de forma que el seu nombre feia difícil conèixer i orientar-se amb els continguts disponibles.  Això va provocar l’aparició dels portals de continguts.  Els portals de continguts són serveis que pretenen orientar i organitzar l’accés a d’altres serveis, oferint a l’usuari un accés fàcil i agradable.

Un dels serveis pioners en aquest àmbit va ser Yahoo!. Es va iniciar el 1994 a la Universitat de Stanford, que veia amb bons ulls la col·laboració entre universitat i empresa,  per dos estudiats graduats d’Enginyeria elèctrica, Jerry Yang i David Filo. Des del primer moment va apostar per ser un portal de continguts, actuant d’entorn d’acollida i directori d’altres webs i  va anar incorporant successius serveis propis complementaris com correu electrònic, cercador, o provisió de notícies. Yahoo! va créixer amb molta empenta, instituint-se en un dels líders del sector.  El 2001 va rebutjar ser absorbit per Microsoft.

L’ascens i lideratge de Google, i d’altres actors del sector,  li ha suposat una forta competència i perdre el lideratge inicial, però disposa de molts usuaris fidels.

Subhasta electrònica: eBay

eBay va ser fundat per Pierre Omidyar el 1995. Va començar com un hobby en el que duia a terme subhastes en línia de productes diversos. L’èxit inicial de les seves actuacions el va dur a professionalitzar-se. Els seus inicis van ser fulgurants: Al cap de 3 anys havia fet transaccions per més de 700 milions de dòlars. Amb el temps, eBay va desenvolupar diverses formes de negoci: Subhastes en línia, vendes a preu fix, anuncis electrònics i fins i tot transaccions monetàries. Aquest darrer àmbit d’actuació va fer que el 2014 eBay creés  una important empresa derivada (spin-off) : l’empresa de sistemes de pagament electrònic Pay Pal. El 2005 eBay va adquirir l’entorn de telefonia per Internet Skype, del qual en va vendre el 2009 el 65 %, i el 2011 totalment a Microsoft.

Actualment, amb 25 anys complerts, eBay continua actiu, amb un important nombre de transaccions diàries. L’ítem més car subhastat durant aquest quart de segle d’història d’eBay és un giga-iot adquirit pel milionari rus  Roman Abramovich per un import de 168 milions de dòlars.

Comerç electrònic.– Amazon

Jeffrey Bezos, enginyer informàtic nascut l’any 1964, va fundar el 1995  Amazon, una botiga de venda de llibres en línia, atret per l’extraordinari índex de creixement que va observar a Internet.

En els seus primers passos, Amazon va tenir especial èxit en la venda de llibres especialitzats a clients de tot el món que altrament tindrien molt difícil accedir a aquests productes. La seva entrada primerenca a Internet, i els seus bons coneixements tècnics, li van donar un avantatge inicial sobre les grans empreses tradicionals del sector de la distribució i venda de llibres.

Els anys inicials, Amazon va posar èmfasi en assolir una gran dimensió en el sector de la venda de llibres, consolidar el seu model de negoci i agafar experiència, encara que no tingués beneficis. En aquest període, va ser nomenat “Persona de l’any” per la revista Time.

Superada amb dificultats la crisi de les punt.com, Amazon, ja amb una dimensió important, va reorganitzar-se per assolir beneficis i va diversificar els seus àmbits d’actuació fins a ser el gegant empresarial que és actualment, amb una estratègia que incloïa la realització de vendes multinivell,  amb acords amb tercers a diferents nivells, l’ampliació dels productes que venia, abastant-ne una forta diversitat o l’obertura de botigues físiques en diversos sectors, optimitzant i tecnificant el negoci de distribució

Un cop assolit el lideratge del comerç electrònic, Amazon ha entrat amb èxit en d’altres àmbits, oferint serveis informàtics al núvol, tant de hardware com de software a d’altres empreses, basats en la utilització de tècniques de virtualització, de forma que el client pot accedir en les màquines d’Amazon a reproduccions virtuals del sistema informàtic que precisa; o en el de continguts multimèdia (música, televisió, cinema, sèries, …) tant pel que fa a producció com a distribució.

Avui, Amazon ha assolit nivells de capitalització borsària superiors al bilió de dòlars i els seus beneficis l’any 2019 van ser de 11.588 milions de dòlars. Unes xifres astronòmiques que fan que Amazon estigui en el podi de les empreses més grans del món, en el que una part molt significativa  són empreses del sector de les TIC.

Cercador. Google

Google es va fundar el setembre de 1998 per dos estudiants de  la universitat de Stanford, Larry Page i Sergey Brin, que havien realitzat un treball acadèmic de desenvolupament d’un cercador.

Un cercador és un programa que cerca pàgines web que tenen un determnat contingut. El cercador està composat per un programa robot “aranya web” que explora la web anotant el contingut de les diferents pàgines, permetent elaborar índexs que permeten determinar quines pàgines tenen un determinat contingut.

Com a la web hi ha moltes pàgines, un factor clau per a l’èxit dels cercadors és dur a terme una ordenació adequada de les pàgines obtingudes com a resultat de la cerca, posant en els primers llocs les pàgines que puguin tenir més interès potencial per l’usuari que fa la cerca.

Tradicionalment els cercadors valoraven la presència més significada de les paraules claus de la cerca a les pàgines. Page i Brin van construir un algorisme de cerca anomenat PageRank (rànquing de pàgines) que classificava les pàgines ordenant-les per rellevància, entenent com a tal el nombre de pàgines que l’apuntaven i la seva importància. L’èxit dels seus resultats en rellevància, qualitat i rapidesa va fer que assolissin popularitat i iniciessin un fort progrés.

Per poder dur a terme les seves cerques treballaven amb conjunts de PCs amb programari lliure que treballaven en paral·lel, que distribuïen en centres de dades per tot el món, apuntalant econòmicament la seva activitat mitjançant la publicitat electrònica.

A partir d’un moment determinat el seu creixement va ser espectacular, van desenvolupar més productes significatius com, entre d’altres, el correu Gmail o el navegador Google Chrome i van estendre l’espectre de les seves activitats a un vast àmbit de sectors de la informàtica, en molts casos mitjançant l’adquisició d’empreses especialitzades que havien destacat en aquells sectors. Algunes de les més significades són: Blogger (Blogs), en l’àmbit de la publicació electrònica personal;  Picassa, en l’àmbit de la imatge fotogràfica, Google Maps i Google Earth, en l’àmbit d’informació geogràfica, Android, amb el que Google va passar a liderar un consorci  que desenvolupa i distribueix  aquest sistema operatiu, especialment adreçat a dispositius mòbils, Youtube, en l’àmbit del vídeo, Double click / Adsense, en l’àmbit de la publicitat electrònica, GPS Navigation Software en l’àmbit de la geolocalització o Deep Mind, en l’àmbit de la intel·ligència artificial i robòtica, amb especial èmfasi en l’aprenentatge de les màquines. El 2015 Google es va reestructurar i integrar en una empresa matriu Alphabet.

Gràcies a aquest ampli abast d’activitats, Google ha assolit una gran dimensió i lideratge del sector TIC i s’ha integrat en el Top 5 de les empreses del sector TIC que disposen de més capitalització borsària.

El Top 5 de les empreses del sector TIC

Cinc empreses del sector TIC que han assolit dimensions econòmiques gegantines  figuren avui en  la llista de les empreses mundials amb major capitalització borsària.

Dues d’aquestes empreses són dos “clàssics” de la història de la informàtica, que han sabut navegar pels forts vaivens de l’accelerada evolució de les TIC: Microsoft, fundada l’any 1975, que va iniciar la seva expansió a partir de l’èxit dels sistemes operatius MSDOS i Windows; i Apple, fundada l’any 1976, amb una llarga trajectòria des del reeixit Apple II fins l’iPhone.

De les altres 3 empreses, dues, Amazon i Google, van néixer la segona meitat de la dècada de 1990 i van superar amb èxit la crisi de les punt.com. La darrera empresa d’aquest Top 5, Facebook, es va crear uns anys més tard, el 2004, quan, superada la crisi de les punt.com, la web s’havia tornat més interactiva amb més protagonisme de l’usuari, donant lloc a la web 2.0 i a les xarxes socials, de les que Facebook ha estat un dels líders.

En tot cas, es constata que aquestes empreses han assolit una dimensió molt gran, liderant el món digital amb molta empenta i creativitat, però provocant alhora nous / vells problemes als que cal prestar atenció, com els derivats del monopoli, la privacitat i protecció de dades o la submissió a les lleis territorialitzades dins un món globalitzat, especialment en els aspectes laborals i fiscals, per evitar que els valors positius aportats per la revolució digital engoleixin  els valors humans i socials que tant ha costat d’aconseguir.

 


Per saber-ne més:

El naixement d’Internet. Blog “Del Telègraf a Internet”.

La invenció de la web per Tim Berners-Lee al CERN. Blog “Del Telègraf a Internet”.

A history of the Internet and the Digital Future. Johnny Ryan. 2010. Reaktion Books Ltd. Londres.

Un click. Jeff Bezos y el auge de amazon.com. Richard L. Brandt. 2011. Gestión 2000. Grupo Planeta. Barcelona.

Google. La historia. David A. Vise, Mark Malseed. 2006. La esfera de los libros. Madrid.