Una de les característiques que configuren la situació actual de les comunicacions és la convergència de xarxes, tecnologies i serveis.

Internet, l’entorn i tecnologia de xarxa, ha esdevingut el pal de paller en el qual convergeixen tant el món dels ordinadors – la informàtica – com el món dels continguts audiovisuals multimèdia, que tradicionalment es disposaven en suports diferents.

Tres factors han contribuït de forma especial a la producció d’aquest canvi: la consolidació d’Internet  i els seus protocols, la digitalització i l’increment de capacitat de les xarxes.

Les xarxes de telecomunicació van començar a desplegar-se la dècada dels 60. En aquell moment, un visionari com J. C. R. Licklider ja anticipava que en un futur hi hauria una “Xarxa Intergalàctica” que permetria una connectivitat universal. Internet, que utilitzava comunicació per paquets de dades i el protocol TCP/IP van aparèixer una dècada més tard. Quan semblava que l’èxit d’Internet se cenyiria a l’àmbit científic i universitari, coexistint amb moltes altres xarxes, el desenvolupament de la Web, la dècada dels 90, va suposar l’empenta que ha consolidat Internet com  l’entorn de comunicacions universal de referència.

Històricament, cada servei d’informació o comunicació – correu postal, telègraf, telèfon, ràdio, televisió – tenia la seva tecnologia i xarxa específica. Un fenomen va permetre acostar i integrar tots aquests àmbits: la digitalització.

La digitalització consisteix en fer que la informació associada als diferents serveis es codifiqui en un format  i codi comú: el digital, utilitzant valors numèrics discrets, en general codificats en el sistema binari, que utilitza com a element bàsic d’expressió el bit, que pot valer 0 o 1.  En la figura adjunta veiem un exemple de senyal analògic i una possible digitalització.

Els avantatges potencials de la digitalització i alguns principis que s’havien d’aplicar per fer-la, ja eren coneguts la dècada de 1930, però la tecnologia per dur-ho a terme no estava disponible. Va ser gràcies al progrés de l’electrònica i, en especial, a la invenció dels circuits integrats i dels microprocessadors, que va ser possible avançar pràcticament algunes dècades més tard. A mesura que el procés de digitalització es va aplicar, se’n van veure els resultats.

La digitalització del so es va fer patent amb el canvi de format en els suports de distribució de la indústria musical. Sony i Philips van acordar l’estàndard CD el 1983. El format CD, que distribuïa música en format digital,  va donar lloc a un canvi molt fort en el món de la música, arraconant el llegendari disc de vinil, de format analògic i iniciant la revolució de la digitalització.

Les imatges van passar també a codificar-se digitalment. L’any 1988 Nikon va treure al mercat la primera càmera digital reflex, QV1000C, inaugurant així la revolució de la imatge digital. De forma similar, uns anys més tard, el vídeo també es va digitalitzar, i un nou suport de major capacitat, el DVD, que va néixer el 1995, aplicant una tecnologia d’enregistrament òptic desenvolupada la dècada dels 60, va jubilar els llegendaris formats Beta i VHS.

Aquestes digitalitzacions dels mons del so, la imatge i el vídeo van confluir amb el món de la  informàtica, i va néixer el PC multimèdia, el primer dels quals va ser el Comodore Amiga 1000, que l’any 1985 va incorporar gràfics i imatges de gran qualitat, així com tecnologia específica de so.

Les comunicacions mòbils, que en la seva primera generació, la dècada dels 80, eren analògiques, es van digitalitzar una dècada més tard, i els mòbils van incorporar la possibilitat de generar petits missatges (SMS), que amb el seu èxit ja van anticipar el progrés continuat que les tecnologies mòbils tindrien els anys següents. De forma similar, la xarxa de telefonia fixa ha anat incorporant tecnologies digitals, encara que per la seva envergadura, aquest procés s’està realitzant per etapes.

La digitalització s’ha fet present en tots els àmbits i ha fet que els serveis d’informació i comunicació s’integrin en formats multimèdia.

El tercer factor que ha fet possibles els processos de convergència de xarxes, tecnologies i serveis ha estat l’extraordinari increment de capacitat de les xarxes provocat per la irrupció de la fibra òptica. La gran capacitat de les fibres ha incrementat en ordres de magnitud la capacitat de les xarxes, i ha permès que coexisteixin en una mateixa xarxa el transport de materials multimèdia corresponents a serveis diferents.

La confluència dels anteriors factors ha fet que es produeixi una convergència de xarxes, tecnologies i serveis, que és una de les característiques que configuren la situació de les comunicacions avui. Aquesta convergència ha sacsejat molts àmbits, per exemple el dels proveïdors de comunicacions, que  han esdevingut alhora proveïdors d’àmbits inicialment tan diferenciats com Telefonia, Internet o Televisió, que s’emeten agafant com pal de paller els protocols d’Internet, i adoptant un format digital; o el dels productors de continguts, que han de preveure que els continguts puguin ser accedits des de plataformes i formats molt diversos.

No tan sols s’ha fet realitat la profecia de J. C. R. Licklider, que existiria una Xarxa Intergalàctica que permetria la connexió universal, sinó també la de profecia que Vinton Cerf havia fet els anys inicials d’Internet:  “Per accedir a Internet  avui passo per una central telefònica, demà usaré Internet per telefonar”.


Per saber-ne més:

C. R. Licklider: Un visionari de la informàtica i les comunicacions. Blog “Del Telègraf a Internet”.

El naixement d’Internet. Blog “Del Telègraf a Internet”.

Comunicacions per paquets de dades. Blog “Del Telègraf a Internet”.

La invenció de la web per Tim Berners-Lee, al CERN. Blog “Del Telègraf a Internet”.

La fibra òptica eixampla el món de les comunicacions. Blog “Del Telègraf a Internet”.

Vinton Cerf, un dels pares d’Internet, Premi Internacional Catalunya 2018. Blog “Del Telègraf a Internet”.