Un dels components més significatius de les xarxes de comunicacions actuals, que permeten accedir a informacions disponibles en tot el món és la xarxa de cables. Per assolir una dimensió global, un integrant important d’aquesta xarxa són els cables de comunicació submarina.

Per dur a terme la comunicació submarina s’han de contrarestar diverses dificultats: la pressió i moviment de l’aigua als fons marins, que implica que els cables han de tenir una alhora una fortalesa i una flexibilitat adequades; la disposició d’una protecció adequada per evitar que la corrosió produïda per les sals marines inutilitzi els cables i, en els trams de major longitud, la disposició d’elements d’amplificació i repetició que restaurin la qualitat del senyal per compensar les atenuacions produïdes durant el trajecte. Aquestes dificultats són especialment fortes en el cas de les comunicacions transoceàniques com la transatlàntica o la transpacífica.

Les primeres esteses de cables submarins van tenir lloc a partir del 1850, al Canal de la Mànega, entre Anglaterra i França per donar suport a comunicació telegràfica entre els 2 països. L’experiència d’aquestes actuacions va fer que uns anys més endavant s’intentés la comunicació submarina transtlàntica.

Trajecte del primer cable de comunicació submarina telegràfica (1866).

Trajecte del primer cable de comunicació submarina telegràfica (1866).

El primer intent reeixit d’estesa d’un cable de comunicació submarí transatlàntic es va dur a terme el 1866 entre Irlanda i Terranova per dur a terme comunicacions telegràfiques, i va escurçar dramàticament el temps de  comunicació entre Europa i Amèrica. Aquesta gesta s’exposa en una altra entrada d’aquest blog.

La comunicació telefònica utilitzant un cable submarí va haver d’esperar 100 anys més ja que aquesta comunicació és força més complexa que la telegràfica: El primer cable submarí de comunicació transatlàntica – TAT-1 – va entrar en funcionament el setembre de 1956, unint Oban, a Escòcia, amb Clarenville, a Terranova.

El TAT-1 es composava d’un cable coaxial  per cada direcció de la comunicació, que suportava 35 canals telefònics més 1 canal per a 22 línies telegràfiques, gràcies a l’aplicació de tècniques de multiplexació. Per fer-ho, es van haver de protegir externament els cables amb polietilè i disposar d’amplificadors / repetidors construïts amb les vàlvules més fiables que hom disposava.

Trajecte cable submarí telefònic transatlàntic TAT-1

Trajecte cable submarí telefònic transatlàntic TAT-1 (1956)

El TAT-1 va inaugurar la disposició imparable de cables subterranis per tots els mars i oceans cada cop més potents i sofisticats que han contribuït a que el món sigui cada vegada més global i estigui millor comunicat. Així, en el cas dels primers cables transatlàntics, es va donar lloc a la successió TAT-2, TAT-3, … fins el TA-T14, que es va començar a utilitzar el 2001. A partir del TAT-8, que es va desplegar el 1988, la fibra òptica va substituir el coure  com a material de construcció dels cables, a causa de la seva major capacitat, menor quantitat d’amplificadors requerits i possibilitat de treballar directament amb el format digital.

Amb aquest tipus de cables cada vegada més sofisticats i tècniques de multiplexació cada cop més optimitzades es va aconseguir que milers de comunicacions circulessin pel mateix cable.

Cable coaxial

Cable coaxial emprat al TAT-1. Font: Wikipedia

L’explosió del desplegament de cables submarins dels darrers anys ha estat motivada per l’increment de les comunicacions de dades propiciat per l’èxit d’Internet. Com hem vist, els primers cables van néixer per donar lloc al servei telegràfic, i 100 anys després, per permetre les comunicacions telefòniques. Posteriorment s’hi van afegir les transmissions de ràdio i televisió, i, a partir d’un cert moment les comunicacions de dades.

Això ha fet evolucionar els actors que hi ha darrera el desplegament dels cables. Si inicialment eren consorcis de companyies telegràfiques o telefòniques, actualment s’hi han afegit les grans companyies de continguts de dades i tractament de la informació. com Microsoft, Google o Facebook.

Per constatar l’estat de l’art d’aquest tema podeu consultar el Mapa de Cables Submarins que manté l’entitat TeleGeography.

Mapa de cables submarins

Mapa de cables submarins. Font: TeleGeography

Consultant el mapa i el seu apartat de Preguntes Freqüents, podreu constatar que actualment hi ha en servei més de 400 cables submarins significatius, amb un total de més d’1.200.000 Km de cables estesos. Un dels més llargs és el Asia America Gateway cable, de 20.000 Km, que travessa l’Oceà Pacífic i comunica l’oest dels Estats Units amb diverses localitzacions del sud-est asiàtic.

Pel que fa a Espanya, els primers cables submarins telegràfics es van estendre el 1859 entre Tarifa i Ceuta, encara que un temporal el va malmetre ben aviat, el 1860 entre la Península i Balears i el 1884 entre la Península i Canàries.

El 1965 Telefònica va estendre el primer cable coaxial telefònic PENCAN-1, de 1390 Km, que unia la Península amb les Illes Canàries. A partir d’aquella època Telefònica va estendre, a través de filials especialitzades diversos cables tant d’abast espanyol com internacional. Igualment va participar en consorcis per a l’extensió de cables internacionals.

Actualment a Espanya hi ha diversos cables en funcionament, que podem veure representats en l’ampliació del mapa de cables submarins que es focalitza en la Península Ibèrica.

Entre els cables representats figuren el PENBAL-5 que va de Gavà a Ses Covetes, a Mallorca, uneix la península amb Balears, i és gestionat per Telefònica o el BALALINK, gestionat per l’operador neutre IslaLink, que uneix València amb Palma. Similarment PENCAN-8 i PENCAN-9, també gestionats per Telefònica, uneixen la Península amb les Illes Canàries.

A la península accedeixen també d’altres cables que la situen en el mapa global de les comunicacions. Pere exemple, el FLAG Europa – Asia, operatiu des de 1997 de 28.000 Km, té un punt d’anclatge a Estepona.

El cable MAREA, operatiu des de 2018, uneix Bilbao amb Virginia Beach, als Estats Units. És propietat de Microsoft i Facebook, i està construït i gestionat per Telxius (filial de Telefònica). Té una capacitat de transmissió de 160 Tbs (Terabits per segon), ja que està constituït per 8 parells de fibra òptica  de 20 Tbs de capacitat  cadascun. Aquest cable és un exemple del protagonisme dels nous gegants del sector de les tecnologies de la informació en aquest àmbit.

Ens trobem en un camp amb molta dinàmica, amb projectes nous en desenvolupament, i d’altres que es clouen per obsolescència. Un exemple de projecte significatiu que es troba en desenvolupament és 2Africa, desplegat per Facebook, Vodafone, China Mobile, Orange, Telecom Egypt i Saudi Telecom, amb un cable que partint de Barcelona, Marsella i Gènova, rodejarà la costra africana, ancorant en diversos ports de la mateixa, finalitzant a Carcavelos, a Portugal, i Bude, a la Gran Bretanya.

Les comunicacions per cable, i molt especialment els cables submarins quan cal travessar el mar, s’han constituït en l’element més significatiu de la xarxa de transport de comunicacions global en l’actual època d’Internet, a causa de l’alta capacitat i fiabilitat assolida gràcies a la utilització de la fibra òptica, que fa que la majoria del trànsit d’Internet en les xarxes internes de transport es vehiculi sobre aquest suport. Les comunicacions inalàmbriques assoleixen el seu rol principal en els trams inicial i final de les comunicacions per mòbil, en comunicacions punt a punt específiques i en les xarxes de transmissió omnidireccional  de radio i televisió mentre que les comunicacions per satèl·lit, a més d’oferir els serveis que els són específics, com l’estudi de l’espai o el GPS, permeten fer arribar la comunicació a les zones on les xarxes de cable encara no arriben a causa de dificultats geogràfiques o socioeconòmiques.

 


Per saber-ne més:

Mapa de Cables Submarins | TeleGeography.

Submarine Cable Frequently Asked Questions | TeleGeography.

Los cables submarinos que conectan España con el mundo a través de internet | Hipertextual.

Enganchados a los cables submarinos. Blog de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) (I)

¿Qué cables submarinos conectan el territorio español? Enganchados a los cables submarinos. Blog de la CNMC. (II)

La fibra òptica eixampla el món de les comunicacions | Blog “Del Telègraf a Internet”.

Las telecomunicaciones en España. Del telégrafo óptico a la Sociedad de la Información. Ángel Bahamonde. Gaspar Martínez. Luis Enrique Otero. Ministerio de Ciencia y Tecnología. Salamanca 2002.