Doug Engelbart l’any 1968. Font: APIC/Getty Images

El 8 de desembre de 1968 va tenir lloc a la “Fall Joint Computer Conference” de San Francisco una demostració informàtica, que per la seva rellevància ha estat posteriorment recordada com “La mare de totes les demos”.

La demostració es va realitzar mitjançant connexions telemàtiques des de San Francisco a la seu de l’Augmentation Research Center (ARC) ubicada 30 milles al sud de San Francisco, i es va dur a terme per part de Douglas Engelbart i el seu equip de 17 persones de l’ARC del Stanfrod Research Institute (SRI) de la Universitat de Stanford, amb el suport de diverses empreses i grups externs, entre elles una empresa de mobles que va dissenyar el suport que va utilitzar Engelbart per fer la demostració i disposar-hi el teclat i el ratolí.

En un moment en què el treball en informàtica consistia o bé en treball per lots (“batch”), on els programes eren processats amb paquets de fitxes perforades i cintes magnètiques,  o bé en treball en sistemes de temps compartit als que s’accedia mitjançant teletips, “La mare de totes les demos” va sorprendre els assistents a la conferència amb una presentació de prop de 2 hores que va incloure, entre d’altres, temes tals com:

  • Treball amb pantalles de raigs catòdics, la sortida de les quals es va projectar en gran format per als assistents a la demostració
  • Edició de textos, amb possibilitat de correcció, copiat i enganxat
  • Gestió de fitxers comandada interactivament
  • Treball col·laboratiu, incloent comunicació per àudio i videoconferència
  • Accessos jerarquitzat i hipertextual a la informació
  • Ús de teclats especials, amb combinacions de tecles amb significats funcionals
  • Ús del ratolí, que havia estat inventat per Douglas Engelbart
  • Participació, com a centre de control, en la incipient xarxa de comunicacions dels grups de recerca finançats per l’agència ARPA, que esdevindria ARPANET, i, més endavant, Internet

Aquestes possibilitats van sorprendre l’audiència, que va esclatar en un gran aplaudiment quan la demostració va finalitzar i eren la culminació d’un treball de molts anys.

Douglas Engelbart va néixer l’any 1925, va estudiar enginyeria tècnica elèctrica i va estar 2 anys en una estació de radars a les Filipines. En aquesta època va llegir a la revista “Atlantic Monthly” l’article “As We May Think” on Vanevar Bush reflexionava sobre sistemes d’hipertext i proposava el sistema Memex basat en l’ús de microfilms com un avenç en l’àrea de l’organització i accés a la informació. Anys més tard Engelbart va manifestar que la lectura d’aquest article el va influir força.

En un moment determinat, Engelbart va decidir que volia seguir la seva vocació i dedicar-se a investigar i desenvolupar un sistema que ajudés a desenvolupar millor el treball intel·lectual i a afrontar problemes i processos complexos. Després d’uns anys d’estada com a professor associat a la Universitat de Berkeley, el 1957 va anar al “Stanford Research Institute, on el 1962 va publicar l’article “Augmenting human intellect: A conceptual framework” on anticipava la seva visió dels conceptes i del sistema que intentava desenvolupar.

El desenvolupament va obtenir finançament de l’agència ARPA, integrant-se en els grups de treball que promovia J. C. R. Licklider, i va permetre la creació de l’Augmentation Research Center, amb una filosofia de bootstrapping (evolució per iteracions successives): crear una successió d’eines i mètodes que una vegada utilitzades i provades permetessin la creació de noves eines i mètodes més sofisticades, potents i adients a l’objectiu d’augmentar la intel·ligència humana i ajudar a afrontar i resoldre problemes complexos, i així successivament en un cicle iteratiu.

La demostració de desembre de 1968, en la preparació de la qual van participar directament 17 persones i diverses altres empreses i grups de treball  va ser el moment de clímax d’aquest projecte i d’aquesta filosofia.

Poc després d’aquest moment de clímax, diversos col·laboradors d’Engelbart, començant per Bill English, que havia estat la mà dreta d’Engelbart en la demostració, van deixar l’ARC i van anar al Palo Alto Research Center (PARC) de Xerox, on transferirien els seus coneixements i la seva metodologia d’actuació. El fet que els projectes mai semblessin acabar-se, la disminució dels recursos de recerca dels centres públics provocada per la crisi econòmica i les diferències en la visió del futur, amb Engelbart posant èmfasi en el treball en xarxa i en equip quan la novetat en informàtica semblava caminar cap una informàtica més personal en podrien ser les causes.

Engelbart va també deixar ARC i va anar a Tymshare, una empresa que posteriorment va ser absorbida per McDonnell Douglas. El 1986 va decidir deixar la pressió comercial i tornar al món de la recerca, fundant, amb la col·laboració de la seva filla Christine el “Doug Engelbart Institute“, des d’on va seguir promovent la seva filosofia i visió de la informàtica.

Diverses distincions van reconèixer en vida la visió i tasca d’Engelbart, entre elles, el premi Lemelson-MIT, el 1997.

Finalment, Engelbart va morir l’any 2013. El web del seu Institut permet accedir a la seva biografia, al seu treball i forma de pensar, i a visualitzar la “Mare de totes les demos”, de forma completa, resumida o comentada.

 


Per saber-ne més:

La mare de totes les demos.- Pàgina del Doug Engelbart Institute dedicada a la demo. Hi ha diverses possibilitats de veure la demo, incloent la demo completa en 3 parts,  una versió resumida, una versió comentada i diverses anàlisis i reaccions produïts amb el temps.

Article Augmenting human intellect: A conceptual framework, publicat el 1962 anticipant la seva visió sobre com la informàtica podia ajudar a la humanitat a afrontar i resoldre problemes complexos.

Pàgina sobre Douglas Engelbart publicada a la viquipèdia (versió anglesa).

Les primeres comunicacions entre ordinadors i Arpanet. Blog “Del Telègraf a Internet”.

J. C. R. Licklider: Un visionari de la informàtica i les comunicacions. Blog “Del Telègraf a Internet”.

El PARC de Xerox i el naixement de la xarxa local Ethernet. Blog “Del Telègraf a Internet”.