Joseph Licklider. Font: Tecnovortex

La informàtica comercial en la dècada dels 50 es basava en la utilització de grans ordinadors, per als quals els programadors preparaven els programes, perforats en paquets de fitxes, per tal que es processessin l’un darrera l’altre, aprofitant al màxim el temps de l’ordinador, que era molt costós. Els resultats es retornaven en forma de llistats impresos. Els ordinadors, escassos i molt costosos, eren unes màquines llunyanes, a les quals tan sols tenien accés directe els tècnics especialitzats.

Joseph Carl Robnet Licklider, psicòleg nord-americà nascut el 1915 a Saint Louis, que havia fet recerca en psicoacústica, i treballat durant la Segona Guerra Mundial fent recerca sobre la intel·ligibilitat de la parla en les comunicacions per ràdio, va participar com a psicòleg a inicis de la dècada dels 50 en un equip que practicava una informàtica diferent en el Lincoln Laboratory del Massachusetts Institute of Technology (MIT), que col·laborava amb el Departament de Defensa dels Estats Units en projectes de defensa aèria. Al Lincoln Laboratory s’utilitzaven pantalles d’oscil·loscopi i llapis òptics per interaccionar amb l’ordinador i especificar posicions en la imatge mostrada.

Avançada la dècada dels 50, Licklider va tenir accés, com a usuari psicòleg, als primers ordinadors que es van construir amb transistors: El TX0 i el TX2, construïts al Lincoln Lab amb els quals l’usuari també interaccionava mitjançant pantalles, i podia programar-los directament.

Aquestes experiències van marcar Licklider, que va intuir que si totes les persones tinguessin accés als ordinadors d’una forma directa i agradable, molts àmbits de l’activitat humana podrien sortir-ne millorats. El març de 1960 va escriure aquestes idees en un article que va resultar seminal: Man-Computer Symbiosis, en el qual va identificar alguns avantatges que podien derivar-se de la interacció home-màquina i algunes de les qualitats que haurien d’assolir els ordinadors per avançar en aquesta línia: accessibilitat, via el desenvolupament de sistemes de temps compartit; interfícies adients, via el desenvolupament de gràfics o sistemes d’accés adequat i fàcil a la informació, via hipertext, entre d’altres.

A inicis de la dècada dels 60, Licklider va anar a treballar a una empresa, BBN, on, entre d’altres, va liderar un projecte sobre les biblioteques del futur. El 1965 publicaria el llibre “Libraries of the future”, on va plasmar novament la seva visionària percepció de les possibilitats futures de la informàtica.

Ordinador TX2, Lincoln LAB, MIT. Font: Wikipèdia.

L’any 1957, el llançament amb èxit del primer satèl·lit artificial Sputnik I per part dels soviètics va deixar els Estats Units en estat de shock. En conseqüència, el Departament de Defensa va crear l’Agència de Recerca i Projectes ARPA, per desenvolupar projectes científics i tècnics  que contrarestessin els avenços soviètics,  i dins d’ARPA, la unitat IPTO especialitzada en el desenvolupament de projectes informàtics. L’any 1962, Licklider va ser nomenat primer director d’IPTO. Des d’aquesta responsabilitat, Licklider va treballar per aconseguir el seu somni de fer que el treball amb ordinador fos ergonòmic i enriquidor, i va contactar un grup d’universitats americanes en les quals:

  • Va fomentar la creació de grups de recerca en diversos àmbits de la informàtica, als que ARPA va donar finançament. Aquests grups van tractar temes força variats com:
    • Gràfics per ordinador, que permetrien modelitzar la realitat d’una forma molt més adequada. Entre d’altres hi va participar Ivan Sutherland, creador del programa Sketchpad, el primer programa que va permetre la manipulació directa d’objectes gràfics.
    • Intel·ligència artificial, que estudiava la forma en què el funcionament de la màquina s’acostés al de l’intel·lecte humà, amb la participació, de pioners d’aquesta disciplina com John McCarthy o Marvin Minsky.
    • Interacció home-màquina, on s’estudiaven formes diferents i més intuïtives d’accés als ordinadors, amb la participació, entre d’altres, de Douglas Engelbart, que va inventar el ratolí, i va desenvolupar entorns d’interacció ergonòmica amb els sistemes informàtics.
  • Va donar impuls i fomentar el desenvolupament de sistemes de temps compartit. En aquesta forma d’interacció, l’accés a l’ordinador es fa mitjançant terminals. El temps de l’ordinador es reparteix de forma simultània entre els diferents usuaris, cadascun dels quals té la sensació que l’ordinador és tot per ell, i es democratitza i personalitza l’ús de la màquina.
  • Va projectar com una línia important de desenvolupament la connexió en xarxa d’aquestes universitats entre sí. Durant el mandat de Licklider com a Director d’IPTO es van dur a terme algunes actuacions inicials de comunicació que servirien d’experiència per a les experiències que es durien a terme més endavant, ja que ell ja tenia i impulsava una visió en aquest àmbit. Així, anomenava el col·lectiu que havia format amb els coordinadors dels grups de recerca de les universitats amb què col·laborava, l'”Intergalactic Computer Network“, assumint que algun dia, treballarien millor en equip mitjançant la utilització de xarxes. Així es pot constatar al Memorandum que va dirigir a aquest col·lectiu el 23 d’abril de 1963, que en un futur serviria d’inspiració directa per a la xarxa Arpanet.

Licklider va estar a ARPA 2 anys. El maig de 1964, va deixar la direcció d’IPTO per anar a IBM. Posteriorment va retornar al MIT, on va dur a terme tasques de recerca fins la seva jubilació, amb el parèntesi d’un breu retorn a ARPA per un any.

Quan Licklider va deixar ARPA el 1964 ja es començaven a veure resultats, i, sobretot,  la seva llavor i el seu estil de funcionament van quedar restar ben arrelats:

  • Els grups de recerca que es van crear, es van consolidar i amb el temps produirien resultats significatius, establint moltes de les bases de la informàtica moderna.
  • Diverses institucions van iniciar la creació de sistemes de temps compartit, que donarien impuls a aquesta nova forma de fer informàtica. En particular, al MIT, es crearia el sistema CTSS, que va resultar un model per a desenvolupaments futurs, i va produir dins del MIT una comunitat d’usuaris  molt participativa i engrescada que va contribuir amb la creació de molts programes i utilitats que es van compartir en la comunitat.  Més endavant es crearia al MIT un sistema de temps compartit, MULTICS, del que es derivaria el sistema operatiu Unix, que desenvoluparien Ken Thompson i Dennis Ritchie a Bell Labs.
  • A través de successius assajos i etapes, ARPA i IPTO, sota diferents direccions,  crearien la xarxa ARPANET, el 1969. Més endavant, dins d’ARPA es va crear el protocol perfeccionat de xarxa TCP/IP per part de Vinton Cerf i Robert Kahn el 1973, que el Departament de Defensa, el 1982, i la pròpia ARPANET. el 1983, adoptarien. Aquest protocol facilitava la interconnexió entre xarxes, i va donar  lloc al naixement d’Internet.

Posteriorment, avançada la dècada dels 80 i durant la dècada dels 90, la fundació Nacional per a les Ciències (NSF) va adoptar el protocol TCP/IP per a la xarxa NSFNET, que es va constituir en el nus principal d’Internet, al qual es van connectar pràcticament totes les universitats i centres de recerca. La creació de la Web per part de Tim Berners Lee al CERN el 1990 va suposar per la seva facilitat i potència d’ús un impuls addicional per Internet, que es va expandir  a tots els àmbits de la societat.

Licklider va seguir durant la seva vida plantejant la seva visió d’un ús més interactiu dels ordinadors, i d’una xarxa universal a la qual tothom pogués accedir. El seu article de 1968, The Computer as a Communication Device, escrit conjuntament amb Robert W. Taylor n’és una bona mostra. La materialització d’aquesta visió ha estat complexa, però avui, amb Internet i la revolució digital, en tenim una bona aproximació.

La història de les TIC és força complexa, i va molt més enllà de la contribució d’una sola persona. Hi ha una descripció força interessant i detallada d’aquest període de la història de la informàtica a l’obra The Dream Machine,  de la qual donem la referència més endavant. Però ben segur que l’impuls de J.C.R. Licklider, que amb la seva visió i obertura va contribuir al desenvolupament de moltes actuacions i projectes, i de molts altres que com ell hi van participar, mereix un record i un reconeixement, com el que va fer el seu company Robert Fano, pocs anys després de la seva mort, que també referenciem més endavant.


Per saber-ne més:

The Dream Machine. J. C. R. Licklider and the Revolution That Made Computing Personal. M. Mitchell Waldrop. Penguin Books. 2001. Descriu l’evolució de la informàtica des dels primers ordinadors de la dècada dels 40, fins les revolucions de la microinformàtica i l’esclat d’Internet, amb especial atenció a les actuacions desenvolupades sota l’impuls  d’ARPA, i a la figura de J. C. R. Licklider.

Joseph Carl Robnett Licklider, 1915-1990. A Biographical Memoir. Robert M. Fano. 1998. National Academy of Sciences. Washington. Memòria biogràfica realitzada pel seu company al MIT Robert Fano.

Man-Computer Symbiosis. J. C. R. Licklider. IRE Transactions on Human Factors in Electronics, volume HFE-1, pages 4-11, March 1960. En aquest article, J. C. R. Licklider va plantejar la seva visió d’una informàtica diferent posada al servei de l’experiència humana.

The Computer as a Communication Device. J. C. R. Licklider, R. W. Taylor. Science  and Technology. 76:21-31. Abril 1968. En aquest article, Licklider mostra la seva visió d’un ús més interactiu dels ordinadors, i d’una xarxa universal a la que tothom podria accedir.

Libraries of the future. J.C.R. Licklider. The MIT Press. 1965. Licklider mostra la seva visió de les biblioteques i dels sistemes de documentació del futur.

El naixement d’Internet.- Blog “Del Telègraf a Internet”.

La invenció de la Web per Tim Berners-Lee al CERN.- Blog “Del Telègraf a Internet”.

Vinton Cerf, un dels pares d’Internet, Premi Internacional Catalunya 2018 – Blog “Del Telègraf a Internet”.