Vinton Cerf. Font: Veni Markovski (Wikimedia Commons)

Internet, la xarxa de xarxes que ha canviat els nostres dies, té, com la majoria de les grans invencions, molts “pares”. El professor Andreu Veà, en el seu llibre “Cómo creamos Internet“, identifica aportacions de més de 800 inventors, i inclou dins del llibre entrevistes a 30 pioners nord-americans i europeus i 11 espanyols. Dins d’aquest context, una de les persones més destacades, si no la que més,  ha estat l’enginyer nord-americà Vinton Cerf, a causa de la seva aportació significativa, junt amb Robert Kahn, en la creació del protocol de comunicació de dades TCP/IP, cabdal per a la comunicació en la xarxa, i per haver estat present en els moments més significatius del naixement, consolidació i creixement d’Internet. 

Vinton Cerf es va implicar de ben aviat en el món de la tecnologia i de les xarxes informàtiques. Durant els seus anys d’estudiant a la Universitat de Califòrnia a  Los Ángeles (UCLA) va participar el 1968 en un equip on hi havia el seu ex company d’universitat Steve Crockeren la programació del protocol de comunicació en xarxa NCP per a les primeres comunicacions entre ordinadors, per a  la nova xarxa ARPANET. Això va enriquir el seus coneixements de sistemes operatius, programació i comunicacions en xarxa utilitzant la nova tecnologia de comunicació per paquets de dades 

L’èxit d’ARPANET i la necessitat de comunicar aquesta xarxa amb d’altres xarxes que utilitzaven tecnologies diverses, per exemple comunicacions per ràdio o per satèl·lit, van fer constatar que el protocol de comunicacions NCP era limitat. 

L’estiu de 1973, Vinton Cerf, junt amb Robert Kahn, que havia establert el concepte d’arquitectura oberta de xarxes (arquitectura en la que les xarxes individuals poden tenir dissenys propis i comunicar-se amb d’altres mitjançant una interfície o protocol acordat), van dissenyar el protocol de comunicacions de xarxa TCP/IP, per superar les limitacions del protocol NCP. Després de moltes proves intenses i complexes, el 1977 aquest protocol va fer possible la comunicació amb èxit de 3 xarxes heterogènies: ARPANET (que utilitzava comunicació terrestre), PRNET (que utilitzava comunicació per ràdio) i SATNET (que utilitzava comunicació per satèl·lit). A partir d’aquest moment, la solidesa d’aquest protocol va permetre que noves xarxes s’afegissin a aquesta connexió, constituint el naixement d’Internet, que a partir de llavors iniciaria el seu creixement, amb una història rica i plena de vicissituds, que segueix els nostres dies, incidint i transformant tots els àmbits de la societat. 

L’èxit del protocol TCP/IP és degut al seu disseny sòlid i de sentit comú. Disposat en una estructura de treball per capes de programari, el TCP/IP s’integra molt adequadament amb les capes superiors i inferiors. Per sota, el TCP/IP permet la connexió de xarxes heterogènies de tecnologies variades. Per sobre, el TCP/IP permet la disposició de serveis i aplicacions molt diferents. Globalment, TCP/IP s’ha constituït en la peça nuclear del funcionament d’Internet, on una multiplicitat d’aplicacions comuniquen i donen servei a usuaris de xarxes de tot el món. 

La solidesa i qualitat  del protocol TCP/IP ha fet que, en un entorn on els programes i aplicacions evolucionen i canvien constantment, TCP/IP, després de més de 40 anys segueixi essent la base de la comunicació d’una xarxa, Internet, que ha canviat el món. 

Vinton Cerf ha seguit al costat d’Internet, acompanyant el seu naixement i creixement i acompanyant o presidint moltes de les actuacions i organitzacions que han conformat el funcionament i governança d’aquesta xarxa. Per exemple, el 1992, junt amb Robert Kahn, va crear la Internet Society,  amb l’objectiu de fomentar el treball en equip per tal d’assegurar i promoure que Internet sigui una eina per millorar la qualitat de vida, la innovació, la creativitat i les oportunitats econòmiques. 

L’èxit d’Internet va fer que la forma inicial  d’identificar els equips que s’hi connectaven, adreces formades per un quartet de números separats per punts que identificaven xarxes i subxarxes, anomenades adreces IP (per exemple 194.32.108.17), fossin difícils de recordar i gestionar per als usuaris. Això va provocar el desenvolupament per part de Paul Mockapetris el 1984 del sistema de noms jeràrquic i descentralitzat DNS (Domain Name System), pel qual un  domini d’Internet s’identifica mitjançant una adreça composada per diversos noms separats per punts que representen dominis de diferents nivells dins d’una estructura jerarquitzada. Així, per exemple, mnactec.cat significa el domini mnactec integrat dins del domini de primer nivell .cat. 

Inicialment, l’assignació i gestió d’adreces IP i dominis es feien per part de Jon Postel de la IANA (Internet Assigned Numbers Authority), a la Universitat del Sud de California. El creixement d’Internet va fer que el 1998 es creés la ICANN que a partir d’aquell moment va assumir aquestes funcions. Els dominis de primer nivell són definits directament per ICANN. Inicialment hi havia un nombre reduït de dominis de primer nivell (.com, .net, .org, .edu, .gov, .mil); a més de dominis d’àmbit territorial que corresponien a estats reconeguts. 

El 2003, la ICANN va obrir un procés de creació de nous dominis de primer nivell per a comunitats o sectors específics. La comunitat d’internautes catalans, que desitjava disposar d’un domini propi, que no es podia associar a l’àmbit territorial per no tractar-se d’un estat reconegut, va vertebrar la seva candidatura en base al fet lingüístic i cultural. Més de 60.000 persones i 100 associacions van donar suport a la candidatura preparada per l’associació puntCAT, satisfent el requeriment de l’ICANN de provar l’existència d’una comunitat amb un alt nivell d’implicació en la petició. 

El 2005, l’ICANN, sota la presidència de Vinton Cerf, va aprovar la sol·licitud presentada per  l’associació puntCATL’associació puntCAT va passar a constituïr-se com Fundació, Fundació puntCAT, que té per finalitat la promoció i suport del treball en activitats TIC i d’ús d’Internet en català i la gestió del domini .CAT, un domini amb gran dinàmica i qualitat de treball, que aplega als usuaris de la comunitat lingüística i cultural catalana.  

Vinton Cerf segueix implicat activament en el treball amb les TIC i Internet. Actualment és vicepresident mundial de Google i col·labora amb diverses institucions per seguir fent d’Internet una eina al servei de tots. El 25 de març la Generalitat li lliurarà el premi Internacional Catalunya corresponent a 2018. 

 


Per saber-ne més:   

El domini .CAT,- Blog “Del telègraf a Internet”. 

Brief history of InternetInternet Society.1997. Barry M. LeinerVinton G. Cerf, David D. Clark, Robert E. Kahn, Leonard Kleinrock, Daniel C. Lynch, Jon Postel, Larry G. Roberts, Stephen Wolff. 

Cómo creamos Internet. Andreu Veà. Edicions Península. Barcelona. 2013. Inclou una aproximació històrica a la creació i desplegament d’Internet, entrevistes a una multiplicitat de persones a nivell mundial que han estat  implicades en aquest procés, incloent una atenció específica a la situació d’Internet a Espanya. Inclou informació abundant de primera mà, molt valuosa per familiaritzar-se i entendre la història d’Internet. 

El naixement d’Internet.- Blog “Del Telègraf a Internet”. 

Commutació per paquets de dades: Blog “Del telègraf a Internet”. 

El reconeixement internacional del .CATFOCIR. David de Montserrat. Jordi Iparraguirre. Joan Francesc Gras. Presenta el procés de gestació, presentació i aprovació del domini .CAT, que aplega la comunitat lingüística i cultural catalana a Internet.