Mansió del centre de desencriptació Bletchley Park. Font: Wikipedia

La màquina Enigma va ser utilitzada pel bàndol nazi per encriptar les seves comunicacions durant la segona guerra mundial. Les primeres actuacions de desencriptació es van dur a terme a Polònia, després de la captura d’una màquina Enigma. Un equip d’un gabinet de criptologia, sota la direcció de Marian Kejewski va ser capaç de desxifrar els missatges codificats amb Enigma. Els polonesos van analitzar els missatges interceptats, van entendre el funcionament de l’Enigma i van automatitzar el desxifrat dels missatges mitjançant una màquina que van construir i van anomenar Bomba. 

A finals de 1938, els alemanys van incrementar el nombre de rotors de la màquina Enigma, fent més difícil la seva desencriptació. Aquest fet i l’esclat de la segona guerra mundial van fer que els polonesos compartissin els seus coneixements amb francesos i britànics, i es creés per part dels britànics un centre especialitzat en criptologia i desxiframent de missatges a Bletchley Park, a 40 Km de Londres, on a finals de la guerra hi havia uns 10.000 treballadors. 

Màquina Whermacht Enigma. Fotografia cedida per Dirk Rijmenants

Els britànics van establir moltes estacions d’interferència de missatges distribuïdes geogràficament, incloent estacions ubicades en vaixells i en fronts de guerra. Els missatges interferits eren enviats a Bletchley Park, on eren analitzats i desxifrats. El desxiframent dels missatges codificats amb la màquina Enigma va requerir molt esforç, ja que els alemanys van fer més complexa l’estructura de la màquina a mesura que avançava la guerra, incrementant el nombre de rotors de la màquina, disposant un panell de transposició de lletres i variant els protocols d’actuació dels operadors. 

Els britànics van partir dels coneixements transferits pels polonesos i van aplicar diversos mètodes i tècniques addicionals per fer front a l’increment de complexitat de les màquines. Un dels integrants destacats de l’equip de treball britànic va ser el matemàtic Alan Turing, que va fer aportacions molt significatives als processos de desencriptació:

  • Va establir, entre d’altres contribucions,  tècniques d’anàlisi estadística basades en la comparació d’un text lliure i un text encriptat, que permetessin esbrinar configuracions de la màquina que poguessin haver generat aquell text encriptat. 
  • Va idear i construir, com en el seu moment havien fet els polonesos, una màquina, que va anomenar Bombe, que permetés automatitzar el procés de desencriptació. 

Màquina Bombe. Font: Wikipedia

En el procés de desencriptació va ser de molt ajut que els protocols de treball que utilitzaven els militars alemanys incloguessin  sovint en els missatges salutacions protocol·làries o utilitzessin formularis amb textos repetits que facilitaven la tasca de desencriptació. 

La desencriptació dels missatges codificats amb Enigma es va assolir amb un grau elevat d’èxit i va permetre als aliats disposar d’informacions importants que van ajudar a guanyar la guerra. 

Avançada la guerra, els alemanys van crear una màquina d’encriptació més sofisticada, Lorentz SZ 40/42. Els anglesos van dur a terme, també amb contribucions significatives de Turing, la seva desencriptació. A causa de la seva major complexitat, va ser necessària la construcció d’un equip basat en tecnologia electrònica, que per la seva grandària (disposava de més de 2.000 vàlvules) es va anomenar Colossus. Va ser el primer ordinador que va funcionar amb tecnologia electrònica. 

Acabada la guerra, les actuacions de Bletchley Park van seguir sent considerades secret militar, i no es van explicar al públic fins la dècada de 1970, moment a partir del qual les actuacions van passar a ser de coneixement del gran públic i van despertar força interès. 

La criptologia s’ha convertit els nostres dies en una disciplina molt important, que s’utilitza per protegir les comunicacions de tot tipus que estan presents en tots els àmbits de la nostra vida, i utilitza tecnologies molt avançades de tipus físic, matemàtic i informàtic.  

L’Enigma que va guanyar una guerraBlog “Del Telègraf a Internet”. 

Alan Turing. Un dels “pares fundadors” de la informàtica. Blog “Del Telègraf a Internet”.  

Matemáticosespías y piratas informáticosCodificación y criptografíaJoan Gómez Urgellés. National Geographic. RBA. 2012. Introducció a la criptografía, que dedica un apartat a la màquina Enigma i a la seva desencriptació. 

Bletchley Park. Lloc Web de l’Espai de Patrimoni Històric Britànic (“Heritage Site”) de Bletchley Park. Recurs molt complet que dóna molta informació de primera mà, amb les fitxes biogràfiques dels implicats en el desxiframent, explicació del context en què es van produir les actuacions i com es van organitzar.  

El hombre que descifró el código naziDocumental. Les films d’ici. Arte G.E.I.E. 1 h 39 min. Exposa de forma global com es va dur a terme el desxifrat de la màquina Enigma i la seva significació, amb especial detall sobre la figura i contribució d’Alan Turing. 

La desencriptació de l’Enigma i la figura d’Alan Turing han despertat força interès i han donat lloc a diverses pel·lícules comercials. Una de les més recents ha estat The Imitation Game, de l’any 2014, que en diversos aspectes no es va cenyir estrictament a la realitat històrica.