Qui va inventar el telèfon? 

L’atribució d’una invenció a una sola persona és en moltes ocasions un plantejament simplista i injust.  És per aquesta raó que hem preferit titular l’entrada “El naixement del telèfon“, ja que, com veurem, la resposta a aquesta pregunta és més complexa que dir que l’inventor va ser Alexander Graham Bell. 

Des que la invenció de l’electricitat havia permès desenvolupar el telègraf elèctric, la idea de transportar la veu va començar a plantejar-se per part d’algunes persones, reprenent el somni que  Robert Hooke (1664-1685) havia intentat fer possible amb experiments amb un telèfon acústic de corda,  suggerint que la veu es podia transmetre a distància. 

El 1854, l’enginyer telegrafista francès Charles  Bourseul  va publicar un article descrivint la possibilitat de transmetre la veu amb l’electricitat. Va dir que havia fet algun experiment prometedor, però que el tema era molt laboriós. Va demanar als seus superiors recursos per desenvolupar la seva idea, però va rebre com resposta que es dediqués exclusivament al telègraf. 

El 1862,  Johann Philipp Reis, mestre alemany,  va llegir l’article de Bourseul i va desenvolupar un prototip de telèfon que no va lograr interessar la comunitat científica.  El telèfon de Reis constava d’una membrana feta amb tripa de porc que provocava impulsos sobre una bobina amb una agulla de mitja al mig, que estava dins d’un violí o caixa de fusta per millorar el so. Els impulsos no eren continus per la qual cosa era difícil que arribessin a produir un so d’alta qualitat. Reiss va arribar a fer 10 versions millorades del seu telèfon, que va enviar a diversos laboratoris, centres i tallers d’Europa. Va morir jove de tuberculosi amb 40 anys.  

Un altre cas singular és el d’Antonio Meucci italià.   Va començar estudis d’enginyeria mecànica, però els va deixar per raons econòmiques. Va emigrar primer a Cuba i després a Estats Units. El 1854 va fer demostracions a Nova Iork d’un dispositiu elèctric operat per la veu. El 1871 en va presentar una patent, que no va ser renovada adequadament en anys posteriors, possiblement perquè Meucci no va poder pagar el preu de la renovació de la llicència. Anys després Meucci perdria un litigi sobre la paternitat del telèfon front a la companyia Bell. 

Elisha Gray. Wikimedia Commons

Elisha Gray  era un inventor americà que va desenvolupar forces elements i tècniques, especialment en l’àmbit de la telegrafia. Treballava per l’empresa Western Electric, de Chicago, que fabricava equipament i instruments d’enginyeria elèctrica, i es trobava en l’òrbita de Western Union, empresa gegant que disposava d’un monopoli pràctic del servei telegràfic.

El 1876, la indústria telegràfica es trobava en ple auge, i els científics i tècnics cercaven millores al seu funcionament. Una d’aquestes millores era el telègraf harmònic:  Un telègraf que permetés la transmissió simultània per un mateix cable de diversos missatges transmesos en freqüències diferents. 

Gray treballava en el desenvolupament del  telègraf harmònic, però alhora també ho feia en la transmissió de la veu i va fer una demanda inicial de patent de telèfon el 14/2/1876, 2 hores  després que Alexander Graham Bell. Aquesta proximitat temporal ha provocat  una controvèrsia sobre qui va inventar realment el telèfon i els mèrits respectius de Gray i Bell. 

Alexander Graham Bell

Alexander Graham Bell. Wikimedia Commons

Va néixer a Edimburg el 1847. La  seva família va emigrar al Canadà el 1870, i l’any següent, a Boston, on va esdevenir professor de sord-muts. Alhora que treballava de professor, va esdevenir interessat en la invenció d’un telègraf harmònic, i també, igual que Gray, en la transmissió de la veu.

Va fer els seus experiments amb l’ajut econòmic del seu futur sogre i el pare d’un altre alumne. Mentre desenvolupava el telègraf harmònic, el va presentar al prestigiós científic  Joseph Henry, que el va animar a desenvolupar la transmissió de la veu. 

El 6/4/1875 va presentar una patent de telègraf harmònic. El 2/6/1875 un error en un experiment li va mostrar que era possible la transmissió de la veu humana. Això el va animar a fer, amb l’ajut de Thomas Watson, que era un electricista expert,  un prototip de telèfon, que per la seva forma es va anomenar telèfon “de forca”, i començar a experimentar millores en els diferents components. 

Aquest telèfon tenia associada una membrana a l’armadura del relé, però la qualitat del so no era prou bona. Li va servir, però, per obtenir la patent, que va presentar el  14/2/1876, 2 hores abans que Elisha Gray i la va obtenir el 7/3/1876. Bell va presentar la sol·licitud de patent d’un telègraf que podia fer “transmissió vocal i d’altres sons per mitjà de corrents ondulatòries”.  

El 25/6/1876 va presentar discretament el telèfon a la Fira de Filadèlfia, amb el telèfon “Butterstamp”,  i va tenir un gran èxit: Es va mostrar a l’emperador del Brasil i als  científics Joseph Henry i  Lord Kelvin.  A partir d’aquell moment va fer actuacions promocionals diverses, a vegades recolzant-se en línies telegràfiques.  

Malgrat que  va començar a agafar fama i instal·lar telèfons,  havia encara que fer millores, i, per tant, inversions. Les dificultats econòmiques van portar a Bell a oferir a Western Union, l’empresa gegant del món de la telegrafia,  els drets de la patent del telèfon per 100.000 $, i aquesta ho va rebutjar. Bell formaria el 1877 una companyia que portava el seu nom, la companyia Bell, que llogaria telèfons i formaria franquícies. 

Dels primers telèfons que es van utilitzar i que van revolucionar el sistema de les telecomunicacions a partir de l’últim terç del segle XIX, gràcies a l’inventor Alexander Graham Bell l’any 1876. Col·lecció d’objectes del mNACTEC

Western Union, que en aquell moment tenia desplegats  400.000 Km de cable telegràfic i  importants infraestructures desplegades va entrar en el negoci de la telefonia ignorant la patent de Bell.  Bell va litigar  i el 1879 el tribunal suprem va donar la raó a Bell. Bell i Western Union van acabar pactant. Bell prendria el control de Western Union en el tema telefònic,  i Western Union es dedicaria al telègraf. Moltes altres companyies litigarien amb Bell, que va guanyar els diferents plets. 

Mentre la companyia Bell va créixer i reorganitzar-se convertint-se en una macroempresa, Alexander G. Bell es va retirar i dedicar-se a d’altres temes de recerca (com el fotòfon) i la companyia va incorporar com gestor Theodore N. Vail, que dirigiria la companyia en 2 etapes, fins convertir-la en un gran monopoli. 

Els primers anys del telèfon van suposar l’aparició de diverses millores, ja que es va partir d’uns models inicials molt rudimentaris. Així, es van desenvolupar micròfons que actuaven per resistència variable. Edison  va patentar un micròfon de carbó, i Bell va  usar un micròfon desenvolupat per Francis Blake,  que modificava (no generava) un corrent extern. Un altre canvi es va produir el 1881, quan  Bell va decidir passar a circuits de 2 cables en les connexions més importants, ja que la qualitat requerida no s’assolia amb un sol cable i retorn per terra. En el cas de les línies finals d’usuari el canvi va trigar més. 

Un problema important el constituïen les pèrdues de qualitat en la transmissió.  La regeneració de la intensitat i qualitat de la transmissió havia de ser més “fina” que per al telègraf. Dos desenvolupaments importants, als que Bell va accedir mitjançant l’adquisició de les corresponents patents, van permetre millores significatives:  Les bobines Pupin, que  es van utilitzar per afrontar el problema de la mala qualitat de la transmissió, i els tríodes, que es van utilitzar per dur a terme una amplificació més fina.  

Bell, protegit per les lleis de patents dels Estats Units, va gaudir durant uns anys del monopoli del desenvolupament industrial del telèfon, va fundar una empresa que amb el temps esdevindria l’empresa més gran del món, que participaria significativament en el desenvolupament d’una xarxa telefònica d’abast mundial. Però hem de tenir en compte que la idea i proposta del telèfon va plantejar-se també per part d’altres persones amb diferent sort. I que, de la mateixa forma, el camí des dels telèfons inicials i rudimentaris de Bell fins les actuals xarxes telefòniques està farcit de millores i esforços de moltes persones i grups de treball. 

 


Per saber-ne més: 

Historia de las telecomunicaciones. José de la Peña. Ariel. 2003. Llibre interessant i amè sobre molts aspectes de la història de les telecomunicacions. Dedica un espai significatiu a la història del naixement del telèfon. 

El teléfono de Alexander Graham Bell. – Documental en vídeo que conté una visió concentrada de la història del telèfon.