L’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona és un centre d’ensenyament tècnic força antic i de gran prestigi. Va ser fundat l’any 1851, absorbint càtedres que havia creat la Junta de Comerç el 1769. El 1860 va començar a impartir estudis d’Enginyeria Industrial. De totes les Escoles Industrials creades a Espanya en aquella data, és la única que ha continuat funcionant ininterrompudament fins als nostres dies. No és doncs estrany que l’Escola estigués al cas dels nous desenvolupaments tècnics que es produïen en diversos àmbits.  

El 1877, l’Escola estava ubicada en locals de l’actual Universitat de Barcelona, a la plaça de la Universitat. És aquí on van tenir lloc, el desembre de 1877 les primeres proves telefòniques de la Península, utilitzant  telèfons Bell proporcionats per la Casa  Dalmau, que tenia com director tècnic Narcís Xifra, enginyer industrial gironí que havia cursat la carrera a l’Escola.  

Uns mesos més tard de la primera experiència, l’Escola d’Enginyers va adquirir novament a Casa Dalmau uns altres aparells, que disposaven d’avisador, és a dir de la possibilitat de fer conèixer al receptor la trucada quan aquesta es produïa. Aquests aparells van arribar a l’Escola el juny del 1878, i són els que han estat inventariats al Patrimoni de l’Escola, presentats pel professor Antoni Roca durant l’acte d’obertura del curs acadèmic 2017/18,  i es descriuen al document “Aparells telefònics de 1878. Unes peces singulars“. 

Les primeres proves telefòniques a l’Escola, fetes tan sols mesos després que Bell patentés el telèfon als Estats Units, van ser seguides per d’altres proves que la Casa Dalmau i Xifra van fer, entre Montjuïc i la Ciutadella, o entre Barcelona i Girona, utilitzant línies telegràfiques. Es va iniciar així el desplegament de la telefonia a Espanya, amb uns primers anys difícils, ja que la tecnologia era encara molt incipient. Les primeres xarxes van ser de naturalesa urbana ja que encara no es disposava d’una tecnologia que ajudés a contrarestar les pèrdues en el senyal telefònic que es produïen quan aquest viatjava per la línia, i quan van sorgir les primeres línies interurbanes el seu desplegament va ser dificultós, tant per raons tècniques com polítiques i econòmiques. La política vacil·lant de l’Estat en aquest àmbit i les dificultats econòmiques de les empreses farien que el desplegament inicial de la telefonia fos lent i laboriós. 

Tant la Casa Dalmau com Narcís Xifra serien també pioners en el tema de l’electrificació: van muntar el 1880 la primera central elèctrica d’Espanya i van, entre d’altres projectes,  contribuir al desplegament de les primeres il·luminacions de ciutats.  


Bibliografia 

Aparells telefònics de 1878. Unes peces singulars. ETSEIB. Barcelona 2017. Jesús Sánchez Miñana. Antoni Roca Rosell. Jaume Valentines Álvarez. Guillermo Lusa Monforte.  

La Escuela de Ingenieros y la transferencia de tecnología: El teléfono. Ángel Calvo Calvo. Quaderns d’història de l’Enginyeria. Volum 1. 1996. Pàgs. 180-189. 

El teléfono antes de Telefónica. Ángel Calvo Calvo. Revista de Historia Industrial. Num. 13. 1998. Pàgs 59-81. 

Narcís Xifra, Capdavanter de l’enginyeria electrotècnica a Catalunya. Joan Molina i Figueras. Col·lecció Techne, 2. Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.