Torre de l’Esquirol a Cambrils. Font de la imatge: Deosringas (Wiki commons)

Emilio Borque és  membre del Foro Histórico de las Telecomunicaciones i de la Asociación de Amigos del Telégrafo de España.  Tècnic en telecomunicació, exerceix la seva feina de divulgació a través del Wikispace Telegrafía Óptica des d’on realitza l’inventari i el geoposicionament de les torres de telegrafia amb un equip de col·laboradors.  Així mateix, realitzen la tasca de recopilar tota la informació possible de cada torre, existent o desapareguda. Ha donat xerrades i ponències al voltant de la telegrafia òptica, i és autor de varis articles sobre el tema, i del capítol: “Vicente Requeno y el arte de hablar desde lejos” en el llibre col·lectiu “Vicente Requeno (1743-1811): Jesuita y restaurador del mundo grecolatino”.

Emilio, la teva relació amb la telegrafia òptica i la història de les telecomunicacions ve des de lluny, i no es concreta en l’àmbit català sinó que s’extrapola en l’àmbit espanyol i estranger. Ens podries explicar com i quan va començar la teva relació amb les torres?
Encara que sempre he estat interessat en la Història de les Telecomunicacions, fa 10 anys desconeixia tot el referent a la telegrafia òptica, els meus interessos en aquells dies estaven enfocats a explicar per mitjà d’un blog el món de la telefonia analògica, a la qual li quedava poc temps de vida i creia que calia donar fe d’aquests artefactes obsolets perquè no es quedessin en l’oblit. Buscant temes pel blog a la xarxa em vaig trobar amb un article de Tecnologia Obsoleta, on vaig descobrir el telègraf òptic i em va obrir un món desconegut i fascinant que no parlava només d’una tecnologia oblidada, si no que a través d’ella es podien descobrir molts aspectes de la història, la geografia i de les persones que, per aconseguir la comunicació a grans distàncies, quedaven elles incomunicades dins de solitàries torres.

Analitzant què podia aportar al coneixement de la telegrafia òptica, vaig optar per iniciar el projecte del Wikispaces Telegrafia Òptica, amb l’objectiu de recopilar tota la documentació possible d’aquestes torres, de les quals, a excepció de Catalunya, hi havia molt poca informació. Amb ajuda de desinteressats col·laboradors que em van proporcionar dades i fotografies, vam poder documentar i situar la major part de les torres telegràfiques de les línies civils. Ens sentim orgullosos que el nostre treball hagi servit com a referència en diversos estudis, com l’“Estudi de la xarxa de telegrafia òptica a Espanya” de l’Institut del Patrimoni Cultural d’Espanya o el recent treball sobre les torres del País Basc “Les torres de telegrafia òptica de la línia Madrid-Irun a través de la Comunitat Autònoma Basca (1846-1855)” de Javier Ajamil.

Sabem que has estat implicat, en l’àmbit català, en diversos projectes de recuperació, difusió i promoció de la telegrafia òptica i la seva història: el cas de la Torre de Vandellós (Tarragona), o la Torre de Cambrils (Tarragona). Quina experiència tens d’aquestes col·laboracions?
La col·laboració que considero més important, per la seva continuïtat, és la que segueixo realitzant amb el Museu d’Història de Cambrils, he col·laborat en la inauguració de la rehabilitació de la torre de l’ “Esquirol”, en jornades de portes obertes, en visites escolars i en cedir material didàctic. D’altra banda, he assessorat en les jornades Optica’t que organitzava el Ajuntament de l’Ordal i he donat xerrades al Perelló amb motiu de la rehabilitació de la torre dels Guardies (o dels Moros).

Vaig fer una xerrada sobre la divulgació del Patrimoni en la 1ª Jornada Tècnica sobre la telegrafia Òptica a Catalunya del mNACTEC i vaig assessorar a l’arquitecta Vera Hofbauerová en el pla director de la rehabilitació de la Torre de Vandellós, una torre medieval usada com a telègraf en la tercera Guerra Carlista. També he col·laborat en la codificació de missatges que es realitzen en l’exhibició de telegrafia òptica de la Fira dels Matiners d’Avinyó. Procuro difondre a Facebook tots els esdeveniments i notícies que m’arriben i tracte de respondre les qüestions que em consulten. Si cal buscar un denominador comú per a aquestes col·laboracions, crec que és l’interès i esforç que realitzen unes poques persones per donar a conèixer els tresors i història que guarden aquestes torres i el seu context històric en cada població; sense aquest interès i promoció local, qualsevol esforç resulta inútil.

Penses que val la pena, esforços i recursos, donar a conèixer aquest tipus de patrimoni que, en la majoria dels casos, no és conegut pels seus conciutadans, i en algunes ocasions no suscita l’interès general? Al moment del seu coneixement, com creus que és la resposta de la gent? Creus que la difusió de la telegrafia òptica és un pas ferm per a la seva recuperació i conservació?
Crec que tot el que sigui donar a conèixer el passat és important, encara que de vegades puguem defallir, qualsevol nou interessat fa que la nostra labor tingui una raó de ser. Sempre he detectat una bona resposta de la gent, molts d’ells han estat veient durant anys uns misteriosos edificis a la part alta de les muntanyes dels quals no sabien gens o que creien que eren d’èpoques més antigues i se sorprenen en descobrir el seu ús, agraint que se’ls informi de la seva història. El coneixement assegura que puguem valorar les coses en la seva justa mesura, per la qual cosa la difusió de la telegrafia òptica és un primer pas perquè ens locals i estatals es plantegin la seva recuperació i conservació.

Quines mesures o estratègies proposaries perquè els municipis que les tenen poguessin recuperar-les?
Primer és conèixer les torres, per a què servien, en quin moment i context de la història s’utilitzaven, amb qui es comunicaven, com funcionaven, etc. Per a això, considero indispensable la col·laboració dels ens locals, com ajuntaments i centres d’estudis locals. Crec que és una bona idea involucrar a les escoles del municipi perquè s’interessin per les torres del seu entorn. Poden organitzar-se en tasques multidisciplinàries que es poden adaptar a coneixements diversos d’història, entorn, tecnologia, toponímia, comunicació, arquitectura, arqueologia, etc.

Tots aquests esforços locals, es poden diluir si no compten amb un òrgan que els englobi com pot ser una federació o associació i que podria tenir funcions de suport tècnic, uniformització la informació i crear algun fòrum perquè els interessats en la telegrafia òptica poguessin canviar impressions. També és important la tasca de difusió que es realitza des d’aquest mateix blog. Finalment, cada torre hauria de comptar amb uns panells mínims a l’exterior en els quals s’expliqués la història i funcionament de la telegrafia òptica (i/o enllaç a pàgina web) i fotografies panoràmiques indicant la posició de les torres anterior i posterior, tant les existents com les desaparegudes.

Ens proposes una bona ruta per conèixer algunes de les torres més interessants?
Per a rutes a peu, recomano que les visites a les torres s’integrin dins d’un recorregut que passi per altres punts interessants del patrimoni històric del municipi. Com a exemples, puc posar Cambrils o la pujada a la torre d’Avinyó o d’Ordal. Per a recorreguts amb bicicleta, el recomanable és unir un parell o tres de torres, com per exemple Altafulla i el telègraf de Masos de Comarruga o el Perelló i Sant Jordi d’Alfama a Tarragona. En el Maresme es pot fer una ruta des de Vilassar a Santa Susana, passant per Torretes de Calella. Si el que es vol realitzar una ruta mixta, proposo la que realitza AtriCultura i Patrimoni per les torres de la Selva i que inclou les estacions d’Hostalric, Puig Marí, el turó de Sant Jordi i Puig Ardina.