Font de la imatge: Pere prlpz (Wiki commons)

Una muntanya amb molta història que se situa dins el Parc de Collserola, i dins el terme municipal d’Esplugues de Llobregat, en el vèrtex més occidental de la serralada prelitoral que tanca el Pla de Barcelona. El cim de Sant Pere Màrtir, històricament conegut tamé com a Mont Ursa o Puig d’Óssa, ha representat al llarg de la seva història un punt estratègic, un mirador cap al Baix Llobregat i Barcelona, i un punt d’unió i de connexió de la història de la telegrafia òptica, entre la costa i l’interior.

Però nosaltres centrarem la nostra atenció en els esdeveniments que se succeeixen a partir del segle XIX. Un any clau fou el 1808, quan les tropes napoleòniques (Guerra del Francès) ocupen el cim, destrueixen el temple i s’erigeix una fortificació, una caserna de defensa. A partir d’aquell moment, se succeeixen una sèrie de conflictes bèl·lics que ocuparan bona part del segle XIX, les anomenades Guerres Carlines (1833-1876) prenen importància en tot el territori espanyol, i és durant la segona meitat de segle quan veiem sorgir les primeres línies de telegrafia òptica, que transcorrien primer per la costa i després, sobretot en el cas català, distribuïdes per tot el territori català.Sant Pere Màrtir, en el segle XVII, en honor a l’ermita que es construí a dalt del cim per part dels frares dominics de Barcelona, i gràcies a l’herència d’una ben situada senyora burgesa de la ciutat comtal, molt devota. Muntanya ocupada fins el moment per camps de conreu de secà (oliveres, vinya) i sòl gairebé exhaust degut a l’extracció de llenya. Masies disperses pel terme de Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat i Les Corts que miraven cap amunt buscant una nova silueta: l’ermita de Sant Pere Màrtir. Poc després, la muntanya va ser protagonista de multitud d’esdeveniments bèl·lics que varen canviar la vida dels espluguins/es i de tota la comarca del Baix Llobregat, i van deixar petjada en el cim.

Immersos en aquest procés bèl·lic trobem la construcció l’any 1843 del telègraf òptic a Sant Pere Màrtir, en motiu de la institució de les línies òptiques militars per tot Catalunya amb l’objectiu de controlar els diferents esdeveniments i conflictes que s’anaren produint. Jesús Sánchez Miñana, ens parla d’aquest període de guerres, i del cas concret de Sant Pere Màrtir:

Primera Guerra Carlista (1833-1840)

Entre agosto y octubre de 1838 se instaló un telégrafo que correspondía con otro en Corbera de Llobregat. En 1843 había instruida una causa «por faltas y daños causados en el edificio y telégrafo de S. Pedro Mártir, el que fue levantado por los individuos del Cuerpo de Zapadores de esta Plaza».

La Vanguardia, 25-XI-1926, p. 12, reproduce el llamamiento que hace una comisión gestora de la reconstrucción que se pretende de la iglesia o ermita en ruinas de la cumbre. En él hacen un poco de historia y dicen, entre otras cosas: «Durante el siglo pasado, en 1808, la invasión napoleónica ocasionó notables desperfectos en la iglesia al ocupar la cúspide de la montaña las tropas invasoras. En tiempo de las guerras civiles sucedió lo propio. En la primera de estas, en 1834, sirvió de telégrafo óptico de Barcelona a Martorell».

Segunda Guerra Carlista o Guerra dels Matiners (1846-1849)

El telégrafo figura en el «Mapa de las cuatro provincias de Cataluña en que están marcadas las líneas telegráficas en ejecución o en proyecto desarrolladas según lo dispuesto por el Exmo. Sr. Capitán general Marqués del Duero», sin fecha, atribuible al mandato de Manuel Gutiérrez de la Concha entre setiembre y noviembre de 1847. Forma parte de la línea que desde Montjuïc va a Can Maçana, cerca de El Bruc, para dividirse aquí en dos, una que sigue a Lérida y otra a Manresa. Debió de construirse o reconstruirse al año siguiente, y estuvo en servicio hasta la supresión de la red en 1863.

Torre Núm. 59: Sant Pere Màrtir (Esplugues de Llobregat)

La línia que tenia caràcter militar i civil, provenia de Montjuïc i Montgat, i passant per Sant Pere Màrtir es dirigia a l’Ordal i Molins de Rei. A Sant Pere Màrtir es desconeix la tipologia exacta de l’estructura i el sistema òptic utilitzat. No ha arribat fins els nostres dies, ni restes ni documents de la Torre del Telègraf de Sant Pere Màrtir, se suposa que es va aprofitar l’edificació preexistent, que havia servit com a fortificació, i s’hi va adherir una torre.També es pot arribar a deduir com seria el sistema òptic, tenint en compte el model proper documentat en la mateixa línia militar que trobem a Molins de Rei, amb el sistema Mahté.No hi ha cap prova que es construís una torre de nova planta. Pot ser que la línia general i després la militar coexistissin. El mecanisme de la línia militar es podria haver col·locat damunt el campanar de l’ermita, i el mecanisme de la civil fos damunt de l’edifici annex fortificat.

Model

Croquis de la fortificació i torre del telègraf de Sant Pere Màrtir  (Font: ACA diversos, Comandancia de Ingenieros)

Actualment, les restes del fortí de Sant Pere Màrtir, i de la seva torre del telègraf, resten irònicament enterrades sota una antena de telecomunicacions moderna. En les visites guiades que es fan cada primer diumenge de mes a Sant Pere Màrtir, es recupera aquesta història i se’n fa difusió. L’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat va iniciar l’any 2003 un projecte per a la recuperació del patrimoni de la muntanya i la seva història, que és per altra banda molt extensa. Veniu i descobriu-la!

Fortí de Sant Pere Màrtir

Fortí de Sant Pere Màrtir