Font de la imatge: Avinyó Turisme

Podríem dir que tot va començar amb la Revolució Francesa (1808)…

Conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès, iniciada el 1808 amb l’entrada de les tropes napoleòniques. L’any 1810, Napoleó decretà l’annexió de Catalunya a França. El 1814 conclou amb el retorn de Ferran VII d’Espanya al poder. Durant el conflicte de la Guerra del Francès, els catalans van entrar en enfrontament bèl·lic amb els francesos.

Diuen, també, que és una crisi, la de l’Antic Règim (1808-1868): des de les Guerres Napoleòniques, la Guerra del Francès, i fins a l’establiment de l’Estat Liberal. Són lluites continues entre els defensors de l’absolutisme (representat en la societat pel sector agrari, els petits propietaris de terres, i la noblesa, església) i el liberalisme (nous burgesos sorgits a les ciutats, provinents de la pre-industrialització i el comerç).

Poden haver més guerres concentrades en aquest segle XIX?:

  • Trienni Liberal (1822-1825)
  • Revolta dels Malcontents (1825-1827)
  • Guerra dels Set Anys (1833-1840): Carles, germà de Ferran VII queda desbancat del tro davant d’Isabel II, filla de Ferran.
  • Guerra dels Matiners (1846-1849)
  • Bienni Progressista (1854-1856)
  • A partir del 1856-1868, domini moderat…
  • Sexenni Liberal (1868-1872)
  • Tercera Guerra Carlina (1872-1876)
  • Restauració borbònica…

En aquests anys convulsos de guerres, enfrontaments, dominis territorials, i ja amb la Revolució Francesa, el domini napoleònic va quedar representat en la voluntat de crear uns sistemes de comunicació que facilitessin la transmissió de missatges entre els diferents territoris annexats, enmig dels enfrontaments bèl·lics:

  • El primer sistema de comunicació de telegrafia òptica fou ideat a França pel científic Claude Chappe (1790), i havia de permetre al govern rebre informació i transmetre ordres en el menor temps possible. Però què era la telegrafia òptica?
  • Les “Torres del telègraf” eren “torres de senyals” que feien les funcions d’estacions repetidores de missatges codificats. Formaven part d’una xarxa de transmissió de senyals a distància.
  •  El sistema es va veure afavorit per l’aparició de les ulleres de llarga vista acromàtiques que permetien situar les torres a distàncies considerables, entre dues i tres llegües (de 8 a 12 Km)
  • Davant de l’èxit d’aquesta primera línea es va crear a França una xarxa de telegrafia òptica que a mitjans del segle XIX assolia 5.000km. Aquesta xarxa va tenir el seu màxim desenvolupament amb la França napoleònica degut a les necessitats de l’Imperi per una ràpida transmissió dels missatges.
  • Països com Anglaterra, i algunes zones d’Estats Units, varen emprar aquest sistema de comunicació, amb algunes variants en l’aparell per tal d’enviar missatges.

Però a Espanya, i a Catalunya, com hi van arribar aquestes línies de telegrafia òptica constituïdes per torres?

  • 1799: Agustín de Betancourt Molina introdueix un nou sistema de telegrafia ideat per ell i que suplantava al de Claude Chappe. Amb aquest, es creà la línia Madrid-Cadiz.
  • Durant el primer terç del segle XIX (1820-30) se succeeixen diverses instal·lacions de línies de torres de telegrafia òptica per Espanya, amb major o menor èxit. A l’inici del 1840, i durant les primeres guerres carlines, va en augment l’interès per part del Govern d’obtenir unes línies de telegrafia òptica estables per tal de tenir més facilitats en les comunicacions, degut també a la situació bèl·lica del país.
  • 1844: el coronel d’Estat Major, José María Mathé Aragua va guanyar el concurs per establir un sistema telegràfic per a les noves línies de telegrafia òptica que es volien instaurar a Espanya, i Catalunya.
  • Una de les línies previstes era la que unia Madrid-Conca-València-Castelló-Tarragona-Barcelona-Girona (La Jonquera)-Frontera Francesa.

Línies militars construïdes: 800km, amb 80 estacions (1848-1862)

  • Barcelona-Solsona
  • Barcelona-Vic
  • Barcelona-Lleida

Línies secundàries en punts estratègics pel control:

  • Girona-Olot
  • Manresa-Vic
  • Vic-Hostalric
  • Figueres-Olot-Vic

En el cas d’Avinyó, la Torre dels Soldats es va construir el 1851, dins la xarxa de telegrafia òptica militar de Manresa a Vic, que passava pel Lluçanès.  Aquesta torre havia de tenir una bona òptica amb la d’Artés i amb la de Sant Feliu Sasserra.

La línia militar Manresa-Vic tenia aquestes parades…

  • Manresa, Bages. TORRE DE PUIGTERRÀ.
  • Sant Fruitós de Bages, Bages. TORRE DEL SANTMARTÍ
  • Artés, Bages. TORRE D’ARTÉS.
  • Avinyó, Bages. TORRE DELS SOLDATS.
  • Sant Feliu Sasserra, Bages. TORRE DE SANT FELIU.
  • Prats de Lluçanès, Osona. TORRE DE PRATS DE LLUÇANÈS.
  • Perafita, Osona. TORRE DE CAL TERRI
  • Sant Agustí de Lluçanès, Osona. ELS MUNTS.
  • Orís, Osona. CASTELL D’ORÍS.
  • Les Masies de Voltregà, Osona. LA GLEVA.
  • Vic, Osona. LA PIETAT