Font de la imatge: Ajuntament de Montornès del Vallès.

La telegrafia òptica: telègraf és un aparell per escriure a grans distàncies. El telègraf òptic és un estri dissenyat per ser vist a gran distància configurant diverses senyals per mitjà d’un mecanisme operat per una o vàries persones.

A mitjans del segle XIX es va construir una xarxa de torres de telegrafia òptica que pretenia unir Madrid amb Barcelona passant per València. Tot i la curta durada d’aquestes línies, hi ha múltiples testimonis que han perviscut al llarg dels anys distribuïts per tot el territori, espanyol i català.

El segle XIX fou un període on els conflictes bèl·lics foren successius, i varen provocar canvis en la societat, l’economia, i sobretot en la política. Les guerres napoleòniques, la guerra del francès, l’establiment de l’Estat Liberal, lluites continues entre els defensors de l’absolutisme i un incipient liberalisme. És la fi de l’antic règim que dóna pas a la configuració dels Estats Moderns.

Ens hem de situar a la fi de la Iª Guerra Carlina, on s’establí un nou règim, amb la Constitució del 1845, que va suposar la consolidació d’un nou model de societat, més aviat moderada i liberal, i conservacionista. Aquest nou període provocà inestabilitats polítiques, que de retruc donaren una ampli poder d’execució a l’exèrcit, el braç militar.

Aquesta situació política, complexa, esdevingué en un segon conflicte, la IIª Guerra Carlina, coneguda com a Guerra dels Matiners (1846-1849). Aquest procés va implicar la necessitat d’obtenir xarxes de comunicació ràpides i eficients, per tal d’assegurar el control sobre el territori: les xarxes de telegrafia òptica. Fou l’exèrcit, qui amb objectius purament militars, motivà la construcció i operació d’una de les xarxes òptiques més denses que s’han conegut. Va ser el General Pavía qui va idear un pla de comunicacions que es va estendre per tota Catalunya, i que es va anar ampliant en anys successius.