La primera centraleta automàtica de telèfons de l’estat a Balaguer, el 1923

Els primers anys d’ús dels telèfons, les centraletes eren manuals. L’operadora – es tractava d’un ofici majoritàriament exercit majoritàriament per dones – veia que trucaven perquè queia una clavilla, llavors preguntava el destinatari i disposava els cables que permetien la connexió. Aquests cables van passar a anomenar-se “jacks” perquè els va inventar un individu nomenat “Mr, Jack”.

Els primers passos cap a l’automatització es van produir amb el sistema amb bateria central, en el qual es generaven senyals automàticament quan l’abonat penjava o despenjava el receptor, fent més fàcil la tasca de l’operadora.

El 1891, Almon B. Strowger, enterramorts de la ciutat de La Porte, a Indiana, va desenvolupar la primera centraleta automàtica. L’home estava enutjat perquè no li arribaven encàrrecs d’enterraments. Pel que sembla la parella d’un enterramorts rival treballava d’operadora a la central telefònica de la població i quan es produïen decessos els comunicava al seu promès, i Strowger es quedava sense clients.

El sistema inventat per Strowger implicava l’assignació i marcatge de números de telèfon per part dels usuaris, i feia la connexió automàticament mitjançant discs rotatoris i d’altres mecanismes automàtics d’enllaç. Per aquesta raó el sistema va anomenar-se “Rotary“. Serien uns sistemes que evolucionarien força i assolirien més capacitat amb el temps, ja que fins la dècada dels 40 no serien substituïts per un altre sistema, més modern, que s’anomenaria “de barres creuades” a causa de la tecnologia que utilitzaria.

A l’estat espanyol, la primera centraleta automàtica la va disposar el Servei de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, dirigit per Esteve Terradas, l’any 1923. Era del tipus Strowger, marca Siemens & Halske, de Berlin, tenia 200 línies que podien ampliar-se fàcilment fins a 1000, i va començar a funcionar el 15 de desembre de 1923, tal com es pot constatar al llibre verd o de cròniques de la ciutat de Balaguer.

La instal·lació de la centraleta la va projectar i dirigir Manuel Marín, Cap d’Explotació de Telèfons, i es va disposar en un pis a la plaça del Mercadal, a Balaguer. Manuel Marín va publicar a la revista Ibérica diversos articles tècnics sobre telefonia i centraletes, per donar a conèixer en el seu moment aquesta tecnologia. La supressió de la Mancomunitat per Primo de Rivera i l’atribució del servei telefònic en modalitat de monopoli a la Compañía Telefónica Nacional de España el 1925 faria que aquesta actuació no pogués tenir continuïtat.

Bust de Manuel Marín, esculpit per Genaro Iglesias, situat a la plaça Manuel Marín de Balaguer

El 1956, tal com s’exposa a la fitxa “Bust de Manuel Marín“, elaborada al Museu de la Noguera, a Balaguer, per Joan Caballer i Eudald Sentís, la centraleta es va renovar i disposar en un nou edifici a l’indret on hi havia hagut l’antic hospital i església de Sant Joan. S’alliberà un espai a la plaça que hi havia davant la central, que està dedicada a Manuel Marín, que assistí a la inauguració. El 1962 es va disposar a la plaça un bust de Manuel Marín, esculpit per Genaro Iglesias, escultor de Barcelona, els pares del qual havien estat afusellats a la Guerra Civil espanyola, qui, represaliat pel règim franquista, estava exiliat a residir a un mínim de 150 quilòmetres de Barcelona, i residia a Balaguer. El bust porta un llaç caigut per la part dreta, potser una metàfora del passat republicà de l’escultor.

 


Bibliografia

The worldwide history of telecommunications. Anton A. Huurdeman. Wiley Interscience, 2003.

Fitxa “Bust de Manuel Marín”. Museu de la Noguera. Balaguer.

La central telefónica automática de Balaguer – Manuel Marín – Revista Ibérica. Num 523. Abril 1924. Pàgs 226 – 228. Teléfono para todos… o casi. La singular experiencia de la Red de la Mancomunidad de Cataluña, 1914-1925. Ángel Calvo. Universidad de Barcelona. Scripta Nova. REVISTA ELECTRÓNICA DE GEOGRAFÍA Y CIENCIAS SOCIALES. Vol. XVIII, núm. 481, 1 de julio de 2014.