Per escriure, a més d’un sistema d’escriptura, com un sistema alfabètic, o l’escriptura jeroglífica o la cuneïforme, cal un suport adequat sobre el qual disposar l’escriptura. Alguns dels primers suports a l’escriptura utilitzats històricament han estat:

El papir, que es va originar a Egipte cap al 3000 aC, i s’obtenia a partir de les tiges de la planta d’aquest nom que es conreaven a les vores del riu Nil.

Tauletes d’argila, sobre les que es practicava l’escriptura cuneïforme a Mesopotàmia, incidint amb un estilet acabat en cunya. Van aparèixer en una data similar a la de l’origen del papir.

Pergamí, obtingut a partir de pells d’animals, com ovelles o cabridets, que eren tractades per permetre el suport a l’escriptura. Es va començar a utilitzar fa uns 2000 anys, i es va popularitzar a Europa quan hi va haver problemes de subministrament de papir a causa de les invasions àrabs.

Tauletes de cera. Van ser molt utilitzades des de l’antiguitat fins a l’edat mitjana, ja que el suport era fàcilment reutilitzable.

Però el suport que ha tingut més èxit, i que encara s’utilitza, ha estat el paper. La invenció del paper s’atribueix a T’Sai Lun, funcionari xinès, que l’any 105 dC va idear un mètode d’obtenir paper a partir de fibres vegetals, a les que afegia midó per protegir-les. Fins llavors a la Xina s’utilitzaven el bambú i la seda com a suports a l’escriptura, però el paper va resultar força més adequat. Possiblement el que va fer T’Sai Lun va ser perfeccionar un mètode que ja s’utilitzava des de feia uns pocs segles.

Des de la Xina, l’ús del paper es va estendre per Àsia, i al món àrab. La tradició diu que presoners xinesos de la batalla de Talas, que van guanyar els àrabs el 751 dC, van fabricar paper a Samarcanda, desvetllant al món àrab el que era fins llavors un secret d’estat. A través dels àrabs, el paper va arribar al nord d’Àfrica i Europa. A la península Ibèrica va arribar cap al segle X. A Catalunya, el primer molí de paper documentat és de 1193 (molí d’Albanell, Santa Maria del Camí, Anoia).

Des de llavors, la producció de paper va anar augmentant, i van anar apareixent diversos molins paperers, especialment a la comarca de l’Anoia, aprofitant l’aigua del riu Anoia com a força hidràulica i com ingredient en la producció del paper. Un d’aquells antics molins és avui la seu del Museu Molí Paperer de Capellades, que ens parla de la història del paper i ens mostra com era la producció del paper en temps antics.

Pas del procés antic de fabricació del paper al Molí Paperer de Capellades

La producció de paper va gaudir d’una gran intensificació a partir de la invenció de la impremta per Gutemberg durant la dècada de 1450.

El segle XIX es van produir canvis significatius: la mecanització de la fabricació del paper i l’ús de la fusta com a matèria primera, que també van arribar a Catalunya, iniciant un procés d’automatització que afectà la fabricació del paper com tants altres sectors de la societat.

Avui en dia la producció i ús del paper és força important, donant-se lloc a un ús important de paper reciclat. El desenvolupament de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) feia preveure una civilització sense paper, però de moment encara no és així. És perquè la revolució TIC encara és molt jove o perquè ens resistim a abandonar el paper perquè el seu ús és pràctic i amigable ?

Al Museu del Molí Paperer de Capellades teniu una excel·lent oportunitat per aprofundir i saber més sobre tots els aspectes del paper: la seva història, les formes històriques i actuals de producció i el naixement i evolució de les tècniques d’impressió.


Per saber-ne més:

Dossier “El paper”, de la col·lecció Biodiversitat i Tecnodiversitat, disponible al Museu del Molí Paperer de Capellades.
Dossier “El museu molí paperer de Capellades”, disponible al Museu del Molí Paperer de Capellades.