Recorrerem a la deliciosa conferència Historia, astronomía y montañismo, que va pronunciar l’il·lustre professor Joan Vernet Ginés, mort l’any 2011, en ocasió del seu ingrés a la Reial Acadèmia de la Història, el 10 de maig de 1981. El professor Vernet era un home amb gran interès per totes les àrees del coneixement, que va ser conegut i admirat especialment com insigne arabista, però també com historiador de la ciència. La seva conferència Historia, astronomía y montañismo, alguns apunts de la qual incloem tot seguit, és tota una lliçó sobre sistemes de comunicació visual antics.

Des de ben aviat, els pobles antics van emprar la comunicació per senyals visuals, mitjançant foc o fum segons s’escaigués, per transmetre informacions, tant en temps de guerra com de pau. Aquests sistemes de comunicació ja existien a l’antiga Mesopotàmia, basats en torxes o focs encesos de nit o senyals de fum de dia, que eren capaços de transmetre en clau a través de diverses estacions que es veien les unes a les altres notícies senzilles a grans distàncies, tal com s’exposa en tauletes amb inscripcions cuneïformes trobades a Mari.

En general, els imperis antics tenien sistemes d’aquest tipus:  L’imperi persa va disposar una veritable xarxa de telegrafia òptica que cobria tots els seus dominis. De forma semblant, els romans van disposar de sistemes d’aquest tipus per comunicar els límits fronterers amb les capitals de les províncies. Des d’aquestes poblacions la comunicació amb la capital de l’imperi es duia a terme per mitjà del correu postal convencional (l’anomenat cursus publicus). Per commemorar-ho, una torre de comunicacions romana apareix gravada en la part superior de la columna de Trajà.

Aquestes comunicacions per senyals es corresponien en general a la comunicació d’un nombre limitat de situacions o incidències, per exemple “s’han observat exèrcits enemics”, encara que en alguns casos podien comunicar-se informacions complementàries específiques. Així, en temps de Pere el Cerimoniós, es comunicava el nombre de soldats (“llances”) enemics disposant un foc o fumarada per cada centenar de soldats. En alguns casos, com el del grec Polibi, es va intentar establir un codi per transmetre lletres o caràcters solts, que identificava les lletres mitjançant un sistema de 2 coordenades cartesianes que definia la lletra per la seva posició en una taula rectangular que contenia l’alfabet, però la seva dificultat pràctica va fer que no fos massa utilitzat; fins que es van establir veritables sistemes estructurats de telegrafia òptica, però en aquest cas no s’utilitzarien senyals de foc o de fum sinó sistemes estructurats de pals o d’altres objectes.

Els àrabs van disposar de xarxes de transmissió òptica de senyals, tecnologia força usada a orient, no tan sols per transmetre notícies de diversos tipus, especialment l’advertència de possibles atacs enemics, sinó també per confirmar la visió de la sortida de la lluna que inaugurava cada nou mes lunar, informació important per al correcte compliment dels deures religiosos.

A l’Espanya, a l’alta edat mitjana, hi havia diverses torres que permetien dur a terme vigilància i comunicacions, atesa la situació de lluita i tensió continuada,  com ho denoten noms com Faro, Haro, Farelo, Farell, Montfar, Espill, Torre o Guàrdia entre d’altres. El costum de disposar aquestes torres de forma alineada visualment era freqüent a l’orient, des d’on va arribar a l’Al Andalus. Catalunya, dins la Corona d’Aragó, en temps de Pere el Cerimoniós, disposava  de sistemes d’aquest tipus, amb línies i itineraris força estructurats, amb regulacions que arribaven a especificar el combustible que s’havia d’utilitzar per encendre el foc o, com hem indicat abans, la forma d’indicar quantes llances enemigues travessaven la frontera.

Torre d’Hercules. Foto de: Torreherculesacoruna.com

La visualització a llarga distància, requerida per la transmissió en cadena dels missatges, va poder ser més afinada a partir de la invenció del telescopi cap al 1650, moment a partir del qual sorgeixen propostes de sistemes de telegrafia òptica més estructurats. Un dels primers sistemes va ser el proposat per l’anglès Robert Hooke el 1684, que disposava objectes en lloc de focs per representar els missatges. La proposta va ser desestimada perquè el mal temps anglès dificultava la visualització. Més endavant es van proposar diversos sistemes en diferents països, però el primer sistema estructurat de telegrafia òptica d’envergadura que va funcionar va ser el disposat el 1793 per Claude Chappe a la França revolucionària, que va provocar la introducció de la telegrafia òptica en forces altres països i que va funcionar fins a 1851, quan va ser substituït pels sistemes de telegrafia elèctrica.

 

 


Article: Historia, astronomía y montañismo. Joan Vernet Ginés. Conferència d’ingrés a la Reial Acadèmia de la Història. Maig 1981.