La capella de Marcús

Foto de portada: Wikiloc

A la Baixa Edat mitjana hi havia a Catalunya una diversitat de serveis de correu: D’una banda hi havia el correu de la monarquia: La corona catalana – aragonesa, igual que d’altres monarquies reials europees, tenia el seu correu reial propi. Així, el 1263, Jaume I tenia 16 correus uniformats. El funcionament del servei de correu estava reglamentat i sotmès a ordenances que es conserven a l’arxiu de la Corona d’Aragó. D’altra banda hi havia els correus de les ciutats o municipals: La ciutat de Barcelona, com d’altres ciutats europees, tenia correus propis.

Hi havia també correus mercantils i gremials. Els mercaders, cada vegada més actius i poderosos, tenien els seus serveis de correus propis, per poder controlar el desplegament de la seva activitat.  Moltes professions tenien els seus gremis, associacions que vetllaven pels interessos comuns dels seus afiliats. Sovint, aquestes associacions tenien també els seus serveis de correus.

Inicialment cadascuna d’aquestes entitats tenien els seus correus, per la qual raó, en una ciutat com Barcelona podien coexistir diversos serveis de correus i molts missatgers o troters, que freqüentment prestaven serveis per a més d’una institució, a vegades de forma conjunta. Aquests missatgers, que anaven en general a peu, ja que els cavalls eren molt cars. Van constituir a Barcelona una confraria o gremi per ajut mutu. Va ser la primera associació de missatgers que no pertanyien a una associació o entitat concreta.

Aquesta confraria tenia el seu lloc de reunió a la capella de Marcús, sota la invocació de la Mare de Déu de la Guia. Aquesta capella, que encara existeix, està situada a la placeta de Marcús, a la confluència dels carrers de Carders i de Montcada. Té aquest nom perquè la va fer construir Bernat Marcús, comerciant ric que va donar suport al comte Berenguer IV en la conquesta de Tortosa, i que va fer construir aquesta capella juntament amb un hospital i un cementiri, en un terreny als afores de la ciutat, que Berenguer IV li va concedir com a contraprestació pel seu suport.

Bernat Marcús va oferir el servei dels seus missatgers a altres comerciants o entitats que requerien serveis de correu, per així rendibilitzar el seu grup de missatgers.

Per visitar la capella de Marcús, i alhora accedir sobre el terreny a un munt d’històries i localitzacions de força interès en relació a la història del correu, us recomanem la passejada  “600 anys de correu de l’edat mitjana al segle XXI“,  organitzada pel Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), amb un itinerari i contingut de gran interès dissenyat per Antonio Aguilar, geògraf especialista en la història de les comunicacions.

 


Bibliografia:
El Correo en Cataluña… : historia postal de España –  Javier Campins de Codina – Barcelona. José Porter Editor, 1951
Histoire de la poste dans le monde – Camille Allaz – Pygmalion 2013 – Existeix en versió e-book.