Foto de portada: Más que negocio

L’èxit de la xarxa Internet ha fet que la xarxa s’obri a moltes utilitzacions. Un àmbit d’utilització recent, que té gran impacte és la Internet de les coses. En la Internet de les coses, els objectes – coses – esdevenen “intel·ligents” i es connecten directament a Internet pe permetre l’assoliment d’un objectiu determinat. En aquesta connexió, els objectes s’identifiquen, reben i trameten informació – dades – que els permeten dur a terme les funcions que han de desenvolupar. A més, els objectes poden interaccionar amb el seu entorn mitjançant sensors i actuadors.

Com a exemple, un objecte pot incloure un sensor de temperatura, el valor de la qual és enviat a Internet, integrant-se en un sistema de monitoratge meteorològic. Hi ha sensors per una gran diversitat d’àmbits: contaminació atmosfèrica, distància recorreguda, dades de salut (ex: monitoritzadors del cor), etc. Els actuadors permeten als objectes desenvolupar accions determinades com encendre un llum, obrir una comporta, etc. A més dels elements d’entrada i sortida de dades – sensors i actuadors – els objectes poden disposar d’elements de control, decisió i comandament (“intel·ligència”).

Sensors,  actuadors i elements de control poden actuar de forma coordinada per assolir una finalitat. Per exemple, en una ciutat, si un sensor de lluminositat ambiental detecta que és fosc, envia les dades per Internet a l’element de control, que pot donar l’ordre a un actuador que encengui una determinada bombeta.

A Internet de les coses, els objectes s’identifiquen i adquireixen una  “identitat” mitjançant un element identificador, que segueix un estàndard com  RFID (Radio Frequency Identificator). L’element RFID, que s’inserta en l’objecte,  emmagatzema i emet informació que identifica i descriu l’objecte i consta d’un xip,  que emmagatzema i controla la informació i d’una antena de radiofreqüència que permet el contacte amb els lectors que hi ha propers. Hi ha RFID actiu, en què l’element disposa de bateria i genera el senyal identificatiu directament i RFID passiu, en què s’emet la informació utilitzant energia del lector.

Són exemples d’aquesta tecnologia:  El Teletac de les autopistes, les targetes bancàries o d’altres tipus, la gestió de llibres en biblioteques o la identificació de bestiar. La figura adjunta ens mostra un xip identificatiu  implantable en un animal (la figura mostra la mesura del xip comparada amb un gra d’arròs).

És previsible que una gran quantitat d’objectes incorporin la capacitat de connectar-se a Internet i prestar nous serveis.

Les dades generades pels objectes poden enviar-se a Internet, amb possibilitat de recollir-se i agregar-se (exemple: dades de contaminació), i arribar a constituir dades massives (Big data). Aquestes dades massives constitueixen una font de coneixement que analitzada convenientment permet actuar més adequadament en diferents àmbits. Diferents objectes poden integrar-se en sistemes. Alguns exemples d’aquests sistemes són: Ciutats intel·ligents (smart cities), Llars intel·ligents (domòtica), Fàbriques intel·ligents (indústria 4.0) … Cadascun d’aquests àmbits constitueix avui en dia una àrea tècnica i econòmica de gran importància.

La Internet de les coses obre la porta a grans avantatges (eficiència, economia, nous serveis) però cal estar atents als seus perills en aspectes com la privacitat, la seguretat i la complexitat que poden envair les nostres vides sense demanar permís.